Conills

Un relat de: Hecate33
En Piticlin estava còmodament ajagut a la seva butaca d'heli quan un parell de veus estridents el van interrompre:
--Hem d'aterrar a Eivissa. El vol té com a destí Eivissa, ja l'atendran allí.
--No em discuteixis, Quim. Jo sóc el comandant de l'avió i canviem el rumb cap a Castelló, ja!
--Però, no hi ha ningú a l'aeroport. Només hi tenen el personal mínim. Ni ambulàncies ni res. Qui atendrà al malalt? Els conills que campen per les pistes?
La menció als conills va fer que en Piticlin deixés d’amoïnar-se per la interferència. Ostres! Els conills! Oh!! quina emoció quan la seva nau va aterrar a aquell prat d'Osil. Ohh! el seu primer contacte amb un espècie diferent.
La pell porpra va brillar amb tons tornassol només de recordar les orelles dretes del conill que va sortir esperitat fugint de l'aterratge: la cua blanca i les potes del darrera saltant amunt i avall en mig la gespa. Què en deien aquells humans dels conills? Va parar atenció amb totes les seves orelles.
--Prou Quim! A Eivissa l'haurien de traslladar en un altre vol a Mallorca i es perdria temps . Anem a Castelló. I ves avisant-los i que facin venir una UCI mòbil a les pistes.
--A la merda amb la farra eivissenca! Jo que m'havia demanat cinc dies lliures!
La nau d’en Piticlin es va omplir d'imatges hologràfiques de conills, els records l'inundaven. Volia tornar a viure aquell encontre magnífic al prat d'Osil. Pell suau, musell bellugadís, orelles llargues. Ohhh!
--Comandant ...
--Què n'ets de tossut! Obeeix-me d'una vegada! Avisa a la torre de control de l'aeroport de Castelló que hi anem.
--Comandant, ... no és això... és... és... No em creurà, ... ho sé, ... però m'ha semblat veure una nau extraterrestre passant a tota velocitat al costat nostre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: