Negació

Un relat de: Hecate33
Encara queden arbres per a tallar. Amb la finestra oberta escolto el soroll de la serra elèctrica. Fa setmanes que l’escolto. Primer les veus. Uns homes que parlen plànol en mà movent-se per entre el bosc de garrofers que hi ha davant de casa. Després la serra. Dies i dies de brunzir sense aturador, els garrofers caient branca a branca. I el soroll de l’excavadora que ara s’enduu les restes i s’obre camí en mig del que abans havia estat l’arbreda. Els ocells volen incrèduls al capvespre buscant un redós que ja no existeix. Aquells garrofers on jo jugava de petita.
La serra calla i retorna per un moment el miratge de la quietud d’estiu. Passen els cotxes pel carrer, piula un ocell; m’acarona la lleu brisa que s’escola per les escletxes de la persiana. Em nego a veure el crit de la ferida, obstinadament imagino que tot segueix al seu lloc.

Comentaris

  • Els garrofers[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-03-2014

    un arbre tan mediterrani i que aviat ja serà història...
    Un bonic microrelat, Hecate33.

  • betixeli | 15-03-2014

    Malgrat la tristesa del moment que descrius, m'ha agradat molt aquest relat teu. Trobo que està molt ben escrit, amb paraules ben triades. Saps, un cop vaig veure com talaven un tram de bosc, ho vaig estar mirant embadalida durant un parell d'hores, i finalment em va sortir de dins posar-me a dibuixar-ho tot, perquè en quedés constància, encara dec tenir el dibuix guardat en algun lloc...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: