a contrallum

i ets vida

és un molt bon poema

Res mora, tot és un cercle, vida -mort-vida.
Només deigem l'envolcall i tornem a resurgir, com... ¿?, ànimes lliures ¿?. La mort no és el final, és el comencament de... no sé què, però el comencament.
Un petonet. :-)

transparències, aigües -que són el nostre origen i potser la nostra fi-contrallum d'un desfici que puja sense arribar mai al cim, llàgrima prenyada d'un impuls... de vida.

Quin poema més bell!

Una abraçada

Aquest embaràs de vidre a contrallum et troba parint un dels poemes més bells i ben gestats d'aquesta web.
Res no mor, sinó es renova.

Llu6na6,

Ja saps que tots els teus poemes m'agraden moltíssim. Probablement, el llibre que a tots en falta de llegir l'estàs redactant i gestant tu.

Tens un segell genuí molt valuós. Dóna i donarà molts fruits. Segueix escrivint i elaborant tan bé sentiments i poesia.

Aquest poema és molt personal, íntim i arrelat a la vida. N'és ple, de referències biològiques molt clares. Com també d'elements quotidians als quals ets capaç de donar un sentit molt comprensible i humà; i sobretot sense cap estridència.

D'entrada el títol és molt encertat:
a contraLLUM i l'acabes amb una interrogació que ens convida a llegir els versos i fixar-nos en les descripcions i metàfores que ens detalles.

També llegint el títol a l'inrevés, tot el poema agafa una connotació de mullena vital, de camp molt fèrtil.

Els teus poemes sempre troben maneres diferents de reformular allò més profund.
Aprofita aquesta dinàmica en la qual estàs immergida.

Felicitats!

Enhorabona, fes tot el possible perquè aquest context que t'envolta et sigui sempre font i déu d'una energia poètica imparable. Sigues essent tan prolífica.

Una afectuosa abraçada, Llu6na6!
Moltes gràcies de tot cor.
: - )

PS
T'agraeixo molt els teus comentaris sobre el personatge d'Ester. Ho has interpretat de manera encertada. Un simple message in a bottle que has sabut recollir amb molt de seny.

Som alhora mort dins de la vida i vida dins de la mort i a contrallum es poden veure reflexes de tot allò que estem fets.
Vitalment caducs, amb les mans plenes de dubtes i fermesa, amb la força d'unes passes que fan camí mentre engendren dia a dia una tendra saviesa.

Felicitats per la presentació d' Orgíes Transatlàntiques (que segons han comentat els companys relataires va estar molt especial) i també per aquest nou premi.
Sento una munió de sentiments i sensacions quan et llegeixo, no només per la capacitat que tens de transmetre amb un segell tan propi, sinó per una mena de misteriosa connexió que em fa sentir molt propera als teus poemes.

Una abraçada ben gran!