A 100km de tu

Un relat de: La Princesa Mononoke

I és el so d'una sirena
el que em fa aixecar la pell,
un foc que crema al bosc,
bombers i mànegues grogues
el que fa encendre el meu cor.

I és quan veig a una paret
algú penjat, algú fent grau
que els ulls se'm mullen
i la pupil·la se'm contrau.

I és quan em trobo amb coses...
...amb coses que em porten amb tu,
que em moro per tenir-te a prop,
sentir-te respirar i beure'm la teva olor.

I aviat vindrà el dia
que aquests 100km s'esfumaran
i podré despertar cada dia...
...a un pam de tu,
i que els teus ulls blaus m'estiguin mirant,
les teves mans fortes acariciant
els teus llavis de mel besant...

Comentaris

  • i què son...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-07-2005 | Valoració: 10

    100 quilòmetres... per a una amant que amb la mirada forada el temps i l'espai?
    Ja el tens al teu costat, invisible, només falta donar-li forma i color... primer arriba la seva llum i després el so de les seves paraules...
    ja tens el llampec roig, ara falta el tro que ja... arriba!
    maco poema!!! felicitats!
    una abraçada!