Cercador
25 de novembre
Un relat de: mar - montse assens25 de novembre
Qui t'ho anava a dir aquell dia
creient-te la persona més feliç del món,
que series ostatge del desig,
víctima esclavitzada de la gelosia.
Descordes a poc a poc la teva pell
i mires en el mirall el seu reflex.
Se't desfà la bellesa a les mans balbes
i un miratge se't perd en l'horitzó.
Aquesta pell, la de més enfora,
és ara el burca invisible que et sotmet
i que t'atrapa al cadenat del seu destí.
I ho saps, ho pateixes. I et resignes
a malmetre't la vida conscientment.
No t'adones, però, que a l'altre costat de la pell
se t'arrecera el dolor invisible del teu jo,
els cops de puny que no provoquen sangtraïts,
els silencis que t'acovardeixen tothora,
les ferides de sutura, les cicatrius internes,
la por i els crits que s'intueixen muts.
Què se n'ha fet del coratge i de la teva rebel·lia?
Ja no et reconeixes, ja no ets tu
dins aquest cos submís que t'és presó.
Et rendeixes, no raones
i t'acomiades lentament d'aquest infern.
La nit ja comença a seduir-te
i la foscor t'enxampa abans del son.
Observes el que ha estat la teva vida
i en fas balanç.
Entre bastidors guaites el final.
Explores dins la teva solitud
la línia que delimita la vida i la mort.
Et tempta el suïcidi, però ja no penses en tu,
i en la temença de deixar orfe el teu fill,
assenteixes que la nuesa del teu cos
no pot ser mai comiat.
Lluites perquè torni a ser sang que batega de nou.
En la memòria quieta del futur,
conscient del pes i el llast que t'oprimeix,
retrobes les forces i la valentia,
sorgeixes del fons amb la força del vent
i recuperes el gest on es desvetllen somnis.
I tornes a ser tu en aquest hemisferi que esdevé llum,
i el temps posa distància al passat.
A poc a poc, renaixes. I la vida et somriu...
25 de novembre de 2015
Comentaris
-
Dona, lluita!![Ofensiu]Unicorn Gris | 10-09-2016 | Valoració: 10
Un bon relat.
Moltes dones, en efecte, passen per aquest calvari abans de raonar i anar-se'n i deixar el maltractador.
El final és bo perquè es dóna esperances a la dona, i no es mor com passa a la realitat amb els homes maltractadors que maten a la seva parella.
Felicitats pel relat. Ens veiem!! -
Un bell final[Ofensiu]iong txon | 25-12-2015
Bonic tot ell. En la poesia lliure és on lluu millor el teu llenguatge de poetessa. Un poema que diu, però sobretot fa sentir, com ha de ser. Moltes gràcies. I bon nada!
q -
Coratge[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-11-2015 | Valoració: 10
Cal tant de coratge per continuar endavant! Felicito a totes aquelles dones que l'han tingut i totes aquelles que l'estan cercant, endavant, coratge i endavant! Sempre recordaré aquella amiga que em deia, davant els menspreus constants del seu marit, que en el fons se l'estimava encara que era una mica "bruto". Un gran poema, Montse i una forta abraçada.
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

130 Relats
1060 Comentaris
456699 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
doncs sóc :
persona
i res més
.........................
brisalls de mar
JKR (el meu fill)
güitxi (la meva filla)
Kyra (la meva neboda)
Ferran Planell (el meu company)
Montse Assens (Jo)
wikipèdia
............................................
gràcies per aquesta immerescuda crítica :-)
i gràcies per:
atrapat en vos / OhCapità
El cim dels poetes / Equinozio
La "Motosierra" / conxa
Cor de mel... cor de vidre... cor de mar / Marc
La ressaca electoral / vicenç
Indigent, com jo. Gràcies Sílvia "llibre"
............................................
Llibres publicats d'autoria pròpia o compartida:
Llibres publicats
Indigent, com jo.
Secrets acariciats
Antologia poètica Lo Cantich
Glops de nit. Editorial Germania
A l'altre costat de la pell
Últims relats de l'autor
- Vaig tenir sort
- Projecte "xino-xano"
- Bones Festes i Feliç 2017
- Estàtua de sal
- Xoc de trens
- Petjades sobre el mar
- La feblesa de l'amistat
- No calien paraules
- BLUP... CLINC... BLUP... CLINC... FIU... BLUP
- 25 de novembre // XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de poesia
- Com un amant, la vida
- Pessebre vivent
- Emocions
- 25 de novembre
- Trucades íntimes