Detall intervenció

ENLLAÇ AVIAM SI SURT!

Intervenció de: gypsy | 21-03-2009

JOAN BAEZ

Termini: fins divendres 27, a les 20 h.
Un poema per autor/a, de 6 a 30 'renglonets curts'

rnbonet dixit

Respostes

RE: Doncs no! Si us conformeu amb un 'copiar' i després 'enganxar'...
rnbonet | 21/03/2009 a les 19:27

[Respondre]

...mentre intente solucionar-ho o una ànima caritativa se'n faça càrrec!!! És que no veig l'embed per cap lloc!!!!!

ENLLAÇ AVIAM SI SURT!
gypsy | 21/03/2009 a les 20:46

[Respondre]

JOAN BAEZ

Termini: fins divendres 27, a les 20 h.
Un poema per autor/a, de 6 a 30 'renglonets curts'

rnbonet dixit

RE: Merci, gitaneta!NO+
rnbonet | 21/03/2009 a les 21:20

[Respondre]

Lyrics: It ain't me, babe
llamp! | 21/03/2009 a les 22:41

[Respondre]

Lyrics és la lletra de la cançó, no penseu, ara, que això és el meu poema....

Joan Baez: It Ain't Me, Babe

Songwriter: Bob Dylan

Go away from my window
Leave at your own chosen speed
I'm not the one you want, babe
I'm not the one you need

You say you're lookin' for someone
Never weak but always strong
To protect you and to defend you
Whether you are right or wrong
Someone to open each and every door

But it ain't me, babe
No, no, no, it sure ain't me, babe
It ain't me you're lookin' for, babe

Move lightly from the ledge, babe
Move lightly on the ground
I'm not the one you want, babe
I will only let you down

You say you're lookin' for someone
Who will promise never to part
Someone to close his eyes for you
Someone to close his heart
Someone who will die for you and maybe more

But it still ain't me, babe
No, no, no, no, it sure ain't me, babe
It ain't me you're lookin' for, babe

Go melt back into the night, babe
Everything inside here is made of stone
Well, there's nothing in here that's moving
And anyway I'm not alone

You say you're looking for someone
Pick you up every time you fall
Someone to gather flowers constantly
And come at the time you call
A lover for your life an' what more

But it still ain't me, babe
No, no, no, it sure ain't me, babe
It ain't me you're lookin' for, babe

Doncs, això sí és el meu poema i el titulo: "No sóc jo, és en Bob"
llamp! | 21/03/2009 a les 23:46

[Respondre]

No sóc jo, és en Bob

No sóc jo, és en Bob
Qui se'n va a descobrir món,
A perdre's pels confins
I tornar-se a enamorar.

No sóc jo, és l'odi
Que el fa precipitar-se,
Pels cingles de l'amor,
A la recerca de l'esperit lliure.

No sóc jo, és l'abstracció
Que el fa pensar cada cop,
Tancat en una petita cel·la,
En la fortalesa i la virtut.

No sóc jo, és l'autoestima
Que esmena el vici de callar
I surt a l'aventura,
L'aventura de l'autoafirmació.

No sóc jo, és l'habilitat
Que el fa entendre's amb tothom,
Quan parla llengües de foc,
Amb els mags de cada regió.

No sóc jo, és en Bob
Qui arrisca el que no té,
Qui arrisca la vista i la veu
Per apropar-se una mica a tu.

Sóc jo, en Bob:
He tornat del meu viatge
Que, en resum, m'ha servit
Per saber-me més a prop teu.

_____________________________

Sens penyora
Carme Cabús | 24/03/2009 a les 16:50

[Respondre]

Deixaré enllà l'encís de ta cambra, al Raval
sota l'íntim terrat, que tocava l'alt cel,
els llençols tan calents, i la nostra sentor,
el teu cos fet de pa, innocent i tan bell.

Deixaré enllà en el temps també les teves mans
que obrien fràgilment els solcs dels sentiments,
les espurnes d'amor que abrusaven el mar
calidíssim i dolç del teu cos en el meu.

Deixaré enrere, lluny, la teva suavitat
el color de les tardes girant cap a la nit,
la llum tornassolada, lenta com l'estimar,
el cor, estret a tu, bategant-me en el pit.

Deixaré, sens tornar, els petons respirants,
molsa i llavis cruixint i mossecs amatents,
molla estela en el cos de saliva i de temps,
regalims de roentor i fruita palpitant.

Deixaré sens penyora, per no tornar mai més
el plaer dels teus ulls, de tot el que tu ets,
el voler-te conèixer durant l'eternitat,
de trobar-me al teu cos sentint-lo infinitat.

Deixaré incontestables els misteris de tu,
allà on s'origina l'escalfor més cremant,
el nucli on habites, d'on em mires, pensant
que sóc sols una més de les teves amants.

Sens penyora
Carme Cabús | 24/03/2009 a les 16:50

[Respondre]

Deixaré enllà l'encís de ta cambra, al Raval
sota l'íntim terrat, que tocava l'alt cel,
els llençols tan calents, i la nostra sentor,
el teu cos fet de pa, innocent i tan bell.

Deixaré enllà en el temps també les teves mans
que obrien fràgilment els solcs dels sentiments,
les espurnes d'amor que abrusaven el mar
calidíssim i dolç del teu cos en el meu.

Deixaré enrere, lluny, la teva suavitat
el color de les tardes girant cap a la nit,
la llum tornassolada, lenta com l'estimar,
el cor, estret a tu, bategant-me en el pit.

Deixaré, sens tornar, els petons respirants,
molsa i llavis cruixint i mossecs amatents,
molla estela en el cos de saliva i de temps,
regalims de roentor i fruita palpitant.

Deixaré sens penyora, per no tornar mai més
el plaer dels teus ulls, de tot el que tu ets,
el voler-te conèixer durant l'eternitat,
de trobar-me al teu cos sentint-lo infinitat.

Deixaré incontestables els misteris de tu,
allà on s'origina l'escalfor més cremant,
el nucli on habites, d'on em mires, pensant
que sóc sols una més de les teves amants.

ACÍ LA CANÇÓ!!!
F. Arnau | 22/03/2009 a les 22:19

[Respondre]

SALUT&REBOLICA

Freèsies (Viaranys de la memòria)
deòmises | 24/03/2009 a les 17:45

[Respondre]

Vine amb mi i recorrerem junts els viaranys de la memòria,
On el racó més ombriu és també ple de llum,
On la remor de l'aigua parla clarament
Amb els porus de la pell que enyora.

Recordes la mar i les onades quan crèiem
Que podríem conquerir aquell reialme
De pau i sal amb l'ajuda dels braços solament?

O els còdols que trobàvem colgats en la sorra
I que féiem saltironar damunt de la superfície
De l'aigua, trencant la calma entre onada i onada?

I arribàvem arrebossats a casa.
I la mànega del jardí servia de preludi
A la dutxa vigilada per l'esguard matern?
I rèiem i no sabíem res encara de la falsedat i l'engany,
De la hipocresia i la solitud, de la guerra;
En resum, dels mals de la humanitat?

I pensàvem que tothom era tan feliç i innocent
Com nosaltres, que ens conformàvem amb aquells minsos
Diumenges platgers per somriure a la vida?

Vine amb mi, vols?
Recordes quan dormíem a la mateixa cambra,
Perquè no hi havia diferències aparents entre els nostres cossos,
I no naixien vergonyes d'adults? I vas fer-te dona,
I no volien que veiés la teva nuesa formosa,
I van separar-nos? En florir les magnòlies. Recordes?

Vine amb mi, acompanya'm un cop més. Flaira, omple't
D'aquesta olor que tot ho envolta. Avui, germana,
També floreixen les freèsies. Malgrat no ser-hi tu.

La mort no ha volgut que gaudeixis de l'embriaguesa
Dels seus pètals aquesta primavera...

d.

Freèsies (Viaranys de la memòria)[aquí millor]
deòmises | 24/03/2009 a les 17:47

[Respondre]

Vine amb mi i recorrerem junts els viaranys de la memòria,
On el racó més ombriu és també ple de llum,
On la remor de l'aigua parla clarament
Amb els porus de la pell que enyora.

Recordes la mar i les onades quan crèiem
Que podríem conquerir aquell reialme
De pau i sal amb l'ajuda dels braços solament?

O els còdols que trobàvem colgats en la sorra
I que féiem saltironar damunt de la superfície
De l'aigua, trencant la calma entre onada i onada?

I arribàvem arrebossats a casa.
I la mànega del jardí servia de preludi
A la dutxa vigilada per l'esguard matern?
I rèiem i no sabíem res encara de la falsedat i l'engany,
De la hipocresia i la solitud, de la guerra;
En resum, dels mals de la humanitat?

I pensàvem que tothom era tan feliç i innocent
Com nosaltres, que ens conformàvem amb aquells minsos
Diumenges platgers per somriure a la vida?

Vine amb mi, vols?
Recordes quan dormíem a la mateixa cambra,
Perquè no hi havia diferències aparents entre els nostres cossos,
I no naixien vergonyes d'adults? I vas fer-te dona,
I no volien que veiés la teva nuesa formosa,
I van separar-nos? En florir les freèsies. Recordes?

Vine amb mi, acompanya'm un cop més. Flaira, omple't
D'aquesta olor que tot ho envolta. Avui, germana,
També floreixen les freèsies. Malgrat no ser-hi tu.

La mort no ha volgut que gaudeixis de l'embriaguesa
Dels seus pètals aquesta primavera...

d.

Veritats com a punys
gypsy | 27/03/2009 a les 09:29

[Respondre]

Forada el silenci amb el so de la teva veu
clava't endins dels somnis imaginats
sigues la utopia necessària per viure,
la lluita i el coratge que molts no tenen.

Travessa l'aire del destí dels indecisos,
fes-ne ensenya de l'amor que et vessa
i dóna'ns la llum que cal per veure-hi
més enllà del que és a prop, a tocar.

El cel s'acoloreix amb la força d'una dona
quan ens deixa poesia en un xiuxiueig tendre,
cançons i melodies de veritats com a punys
pel bagul dels records que cal no oblidar.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

ENLLAÇ AVIAM SI SURT!

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats