REPTE POÈTIC VISUAL 29: La jove de la perla, de J. Vermeer

Noia de la perla
que estimes i alhora et fas mal,
que llueixes la marca
d'un amor mai correspost,
d'uns sentiments mai recíprocs.


Em perdo en una mirada
neta,abatuda, temorosa.
Ulls que expressen dolor
per l'eterna entrega
que no obté ni tampoc espera
cap reconeixement , cap recompensa.

Em sabré enigmàtica per sempre. I ningú no preguntarà
Quina mar ha emparat el nacre que envolta la sorra.
Tampoc quanta sang s'ha vessat des que existeixo
O si he comptat els naixements i les defuncions.

I la meva mirada és discreta perquè no l'heu notada
En cap tonalitat ni en cap reflex, com si desapareixés
Entre les aigües tèrboles del quadre, entre el transcurs
Del temps sense haver existit mai, impenetrable.

Em sabré esfèrica per sempre. I conviuré amb la perfecció
De la irregularitat que m'enllaça a la febre de la vida
Que en vincla a les rugositats del camí recorregut.

I les meves paraules mai no són escoltades perquè la perla
No té el do de la parla i tothom creu que els sentiments
Només pertanyen als homes, que sols admiren la mirada de la noia.


d.

La teva mirada d'aigua
podrà recórrer la meva pell
fins que el desig sigui
tendre com la gota que regalima en el teu coll.

No la veus? Potser només
jo puc veure-la, mesell
dels teus llavis de fruita,
enamorat de la bellesa que em deixa el cor moll.

La teva mirada d'aigua i el futur estès dins meu,
com el creient que espera la clemència de Déu.

Xavier

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.














Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.





Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.



Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.




Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plae
rs desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.








Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.






Dolç rostre adolescent

La noia

Un dia d'atmosfera clara
em vas demanar que possés per tu
et vas presentar a la meva cambra
entrant sense demanar permís.
Un neguit intern va fer-me estremir
atemorida, vaig restar immòbil
mentre tu amb gran destresa em vesties al teu gust
un vel blau de ras emmarcant el meu rostre
una llaçada groga embolcallant el meu cabell trenat.
De la teva butxaca en vas treure dues perles
D'una textura nacrada, iridiscent, com mai havia vist
vas penjar-les de les meves orelles amb delicadesa
i en acabat amb posat satisfet vas acostar-me el mirall
perquè observés la teva obra.
Amb un sobresalt vaig fer un pas enrere
no reconeixent la meva imatge.


El pintor

El dia era propici
feia molt que ho desitjava
per fi la tenia al davant, posant per mi.
Criatura sobrenatural, tocada per les muses.
Com plasmar tanta bellesa sense fer-ne malbé l'essència?
El seu bell rostre m'observava amb silenci
barreja d'innocència i tímida satisfacció.
Ulls foscos de mirada profunda
temorosos a l'hora que plaents
m'escrutaven amb mirada lànguida, inquisitiva.
Els seus llavis sensuals s'entreobrien amb naturalitat
començant a seduir-me sense adonar-se'n
potser intuint inconscientment el poder que tindrien en un futur.
Arribava a intimidar-me la tendresa que m'inspirava,
pensant que assistia al moment clau on tenia lloc la metamorfosi
els primers instants on la consciència capta que la nena esdevé dona
indicis on l'adolescència amagada rere la innocència s'obra pas al desig
intuïcions d'il·lusions i plaers desconeguts que esdevindran
lluites internes, neguits que generen sensacions de desconcert
ocultant-se rere la prudència, vel que tapa les pors a lo desconegut.
Cor oprimit debatin-se entre desig i capteniment
entre ànsia de conèixer i por.
Deixat dur pel destí, perla brillant i nacrada,
deixat dur per la llum que transmet el teu rostre
deixat dur per la meva ma de pintor que ha quedat encisat
i vol que encara que passin els segles, la teva llum segueixi atraient
Sobrevivint al pas dels anys, com si fos pintat ahir.

I tu ets la perla


Des dels ulls m'ofegues,
(m'inundes)
em cremes,
(m'incineres)
M'ALIMENTES

Mires més enllà de mi
i et transfigures,
transformes la seda,
els àtoms, l'atmosfera.
ofereixes paradís,
i el pinzell crema.

Innocent i austera.
humil fragment de natura
que retalla i embelleix
el silenci negre.

(Ets tu la noia, i tu ets la perla)


Sergi

Una mirada fosca de cristall
em vigila de reüll, i jo voldria
veure com belluga, no perdre detall
de la finor que és la seva fesomia.

Ella m'ho amaga, només mostra
els seus ulls foscos, el rostre que m'espia,
el seu nas fi, la boca ben dolça
i una perla que és divina.

I em mira, em mira fixa en tot moment
i jo que de tot cor dir-li voldria
que adoro el seu rostre més d'argent
que aquesta perla tan bella i viva

sóc presoner d'un encanteri,
i el meu desig tan gran s'atia
obsedit per la perla que, misteri,
m'està robant tota la vida.

Pupiles enceses,
boca entreoberta,
nassarró d'elfa,
mirada desperta.

Dama de clara mirada
ostentes brillantor
i calma encerada,
transmets joia i serenor.

Subtil i assenyada,
la boca parla plor
i l'ànima agraciada,
equilibri en flor.

Angelical i reviscolada
atreus la meva atenció,
traçant bella estimada
una considerable emoció.

Gentil solemnitat
que duu temperada devoció,
ets esplèndida nocturnitat,
llum primaveral en acció.

Perfil en moviment
causes estupefacció,
i només se sent
alè de satisfacció.

Pura i bella dama,
puresa de noblesa,
puresa encarnes
purament entesa.

DESIG

Em convides...
presoner dels teus llavis,
una gota de sang,
en un rostre innocent

Em reptes...
la mirada neta, cristal·lina.
i la malícia
de qui es coneix ingenu

Em busques...
al teu darrere
i mentre pinzello
ploro
delitós per tocar-te

Llavis de porcellana
rere els que s'amaga
un rostre que tremola
sota la seva innocència.

Fosques pupil·les
rere les pestanyes,
cerquen esperances
en somnis de pinzells.

L'instant capturat
en el dubte,
d'un cor alterat
i un pensament enterrat.




____________

una aportació d'últim moment... per mirar de reenganxar-me als reptes! ;)

petóó

Però quin dring,
quina fressa o remor,
quin lleu cruixit o brunz
t'ha fet tombar sorpresa?

Qui et desperta ara
que portes l'infant als ulls,
el seu somnieg encara?

I el lleu moviment de boca,
la pregunta com un brot,
o un deix admirat,
o la petita por?

Abstreta en l'inici
del que serà possible.