REPTE CLÀSSIC 466: LA FINESTRA INDISCRETA. COMENTARIS I VEREDICTE. AQUÍ

Gràcies a tots els relataires que us heu atrevit a acostar-vos a la finestra, a treure el nas, a observar què veieu a través d'ella i, després, ens ho heu explicat sigui dins o fora de concurs.

Puc donar fe que tots els relats, del primer a l'últim, tenen una qualitat extraordinària, fet gens comú en un repte clàssic. Tots compleixen les regles del joc i les paraules clau estan tan ben inserides que, en alguns casos, he hagut de fer un "buscar" per trobar-les. En un cas, però, per més que he buscat n'he trobat a faltar una, afegida en el darrer moment.

Pel que fa a la temàtica, aquesta jutgessa s'esperava que estigués més propera a la intriga amb històries d'espionatge, d'assassinats, de resolució de crims, de trames de corrupció a la ret... però no ha estat així. La finestra ha convocat relats a concurs amb un denominador comú: la persona que observa pertany al gènere masculí (sigui nen, jove o adult) i la persona observada, al femení (sigui una dona jove o madura) i una finalitat a l'hora de mirar relacionada amb el plaer dels sentits, amb les fantasies íntimes, amb la perversió. Excepte en un cas, on el personatge que mira per la finestra té dificultats per veure-hi un altre món que no sigui el propi. En canvi, en els relats fora de concurs, hi ha un ventall més ampli d'observadors, de motius, de persones observades.


Entrem ja en matèria i comencem pels relats a concurs.

"La cortina va voleiar" és un relat entranyable i alliçonador, amb l'estructura dels contes clàssics. Narra la història del despertar sexual del Jordi, gràcies a una dona madura a qui pot veure des de la seva finestra. El gaudi secret que li proporciona espiar la dona, a qui anomena Nicole, el fa sentir especial. Recorre a la visió o a la rememoració per masturbar-se, fins que arriba el dia que constata que el pare és la amant d'aquella dona. La constatació del fet el porta a la decepció. És a dir que vivim en aquesta història el naixement i la mort d'una il•lusió. I com la mort d'una il•lusió canvia la perspectiva de les coses. El relat llisca amb gran facilitat i sembla senzill de tan bé com passa, però al darrere hi ha una construcció molt hàbil i precisa del personatge adolescent i del sentiment de possessió malmès i un bon treball del punt de vista. Per al Jordi, la Nicole era seva, tota una simfonia de sensualitat, i ara només és una dona madura i vulgar. I per al lector, gairebé que també. I quan un relat ens convenç d'aquesta manera vol dir que és bo. Moltes gràcies per participar en el repte, Sangifetge.


"Bogeria" és un relat que ens parla de com l'ésser humà pot distorsionar la realitat. Diuen que això és el que fan els bojos. És clar que no existeixen les realitats objectives ni tan sols per aquells que diuen tenir seny. Relat escrit en primera persona (el nom del protagonista no el sabem) i amb una veu, de tan versemblant, esfereïdora, narra l'enamorament obsessiu d'un home per la Maite, la veïna a qui espia. En aquest cas, com en el relat anterior, la Maite no només és la dona més bonica del món, també és "seva", la raó de l'existència i, com que hi ha un gamarús, una bèstia, que el priva de tenir-la, cal raptar-la i donar-li una vida millor. Englantina, he trobat el relat molt ben construït, sense esquerdes, tot d'una peça, que va augmentant la intensitat a mesura que avança i té un desenllaç impecable. Després d'aquest relat, arribo a la conclusió que ets una autora a seguir de molt a prop. Moltes gràcies per participar.

"Ulls de vidre" té la peculiaritat de no mirar de finestra a finestra sinó des d'una góndola que fan servir el empleats del servei de manteniment per netejar les finestres d'un edifici de trenta pisos. A la quinzena planta, hi viu una dona de mitjana edat que s'insinua, tot ensenyant les calces, als empleats com l'Enric, el neteja vidres que fa de protagonista. En aquest cas qui es beneficia a la senyora no és el pare de l'adolescent, ni el marit gamarús, sinó el bordegàs del vigilant i és el marit qui sorprèn els amants improvisats, davant la mirada divertida del neteja vidres. D'aquest relat m'ha agradat especialment el punt de vista del narrador, les imatges que fa servir, com els gargots efímers que fa amb l'esponja mentre neteja, com el fet que també és efímera la feina que fa, perquè els vidres s'embruten de seguida, perquè la vida passa de pressa, perquè qualsevol dia deixarà de fumar si és que hi pensa. Molt bon retrat de la vida quotidiana i molt bona pensada per al tema que proposava el repte. Gràcies per a la teva participació, Xvl.

"Batut de maracujà" és una història més mogudeta. L'autor ha decidit apostar per un argument més complex. Un home comença a observar a una dona des de l'estudi on treballa. Ella sembla que se n'adona i s'estableix entre tots dos una relació còmplice. De les cites nocturnes rere les finestres, s'inicien les trobades reals on no acaben d'anar més enllà perquè la dona descobreix el senyal d'una aliança en el dit del home i no vol una relació amb un home casat. I és clar, ell, gentilment, demana al divorci a la dona per tal de consumar aquella relació tan engrescadora. Llavors ella desapareix i la retrobem a l'escena final, quan la divorciada li entrega un xec per la feina feta, és a dir per haver contribuït a fer realitat el divorci. Després, el lector es troba encara amb una sorpresa més per acabar de rematar l'enginyós argument. Potser el fet que passin tantes coses no permet aprofundir-ne en cap. Tot i així, l'autor fa una mica de màgia i ens posa una nota de color en el sol, en el cel i en el batut de maracujà o fruita de la passió. Ben trobat també el nom del batut. darkman, gràcies per participar i fer-me somriure tot el relat.

"Coherències" narra una història en aparença senzilla. Un pianista encaparrat en acabar una simfonia, tossut i perfeccionista, escolta però no entén les paraules que la seva dona li diu: «el món sembla que ha desaparegut per a tu». Ja ens passa això sovint, que no ens aturem a escoltar. De fet no ens aturem per res. Quan el protagonista ho fa i mira per la finestra troba que la seva dona, l'Olívia, està en una casa veïna. Llavors observa amb deteniment i s'adona que la seva dona està amb un pianista i, quan obre la finestra, s'adona que el pianista toca la música que ell estava component. Vol veure millor l'escena i s'enfila i cau just en el moment de reconèixer-se a ell mateix amb la seva dona. L'observador, observat; el joc dels miralls; la dualitat; "l'otredad", que deia Borges, són temes o és un tema (perquè de fet és el mateix) recurrent en la història de la literatura. En aquest cas, l'entenc com a la impossibilitat del pianista de percebre una altra cosa que no sigui ell mateix i la seva obra, sobretot el que importa és que la simfonia no quedi inacabada. Molt bon relat, deòmises.

Relats fora de concurs
De cap de les maneres me n'esperava quatre fora de concurs i que tots quatre fossin tant interessants i d'un sol autor, malgrat el canvi de nom. Per no estendre'm més del compte, m'aturaré en "Cabòries", una història molt ben trenada, inspirada en un famós quadre de Dalí, La noia en la finestra, on tenim tres mirades, la del noi que és observat i alhora observa, la germana del pintor que es mira el pescador i el pintor que rere el llenç té la capacitat de percebre-ho tot. Pel que fa a "Ànimes rèprobes", el trobo un relat esfereïdor i alhora brillant, una història que discorre al so d'una simfonia wagneriana, les dones observades, presoneres a Auschwitz, un camp que tenia com a lema «el treball ens fa lliures», tindran com a premi el privilegi de jeure amb els oficials nazis. Veig que estàs en plena eufòria creativa, deo. Moltes gràcies per les teves aportacions tan reeixides.

Arribats aquí toca triar qui s'encarregarà del nou repte. Tots els relats són bons. No n'hi ha cap que hagi desestimat d'entrada. Tots m'han fet passar una bona estona. Reconec, però, que deòmises està en estat de gràcia i que el seu relat "Coherències" mereix ser el guanyador. El 467 és tot teu.