NANOREPTE 506 – Els sons de la nostra vida (AQUEST ÉS EL BO)

Amics relataires,

Hi ha un so especialment agradable per a mi, que em porta un record molt estimat. És un so habitual, d’allò més corrent i poc musical, però que a mi em provoca una gran nostàlgia.

El so del que parlo és el de la forquilla colpejant el plat quan es baten els ous per fer una truita. Potser direu: això és un so bonic? Doncs per a mi, si. Em porta a la memòria quan els meus germans i jo érem petits, i la mare cuinava per a cadascú de nosaltres una truita caragolada (coneguda per molts com truita a la francesa). Ens la servia amb unes llesquetes de pa amb tomàquet, sucada pels dos costats, i allò era un autèntic plaer que llavors amb prou feines agraíem, i que ara, de gran, enyoro. Com que som quatre germans, aquell so es repetia quatre vegades, i amb els anys es va convertir en part de la banda sonora de la meva vida.

Estic segura que tots nosaltres tenim un so especial, que quan el sentim ens evoca alguna cosa concreta, llunyana, però present en els nostres records. Igual que ens passa amb una cançó, amb una olor o amb una imatge...

Si voleu compartir aquests sons amb la resta, feu-ne un nano, sisplau, i pengeu-lo aquí.

Ja sabeu: 20 paraules, i un nano per participant.

Com que demà tinc sopar relataire, teniu temps fins divendres a les 10h del matí.

Au va, que SONIN les paraules!