Detall intervenció

NANOREPTE 440 - UNA FOTO DESCONCERTANT

Intervenció de: Englantina | 05-04-2011

¿Us heu trobat mai a les mans amb una foto que us ha sorprès, per desconcertant?
¿Potser de la vostra mare, molt joveneta, amb talons d’agulla i agafada del braç d’un conegut cantant dels anys seixanta?
¿Potser heu vist un amic vostre en una situació compromesa, o a vosaltres mateixos, en un lloc que ja no recordeu, rient pels descosits de vés a saber què, en una postura poc digna?
¿I aquella foto del vostre divuitè aniversari, en la qual observeu una cara difuminada i fantasmagòrica que us mira atentament des del reflex d’una finestra mig oberta?
Si res d’això us ha passat, imagineu-vos el següent: teniu a les mans una foto que us ha deixat bocabadats, esmaperduts, garratibats.... què hi veieu?
Ja sabeu: 20 paraules, i un relat per cap.
Teniu de temps fins dijous 7 d’abril a les 12 del migdia.


Respostes

  • La esquena complerta
    Joan G. Pons | 06/04/2011 a les 09:10
    A la platja naturista, una amiga va fer-me una foto
    d'esquenes, de cap a peus.
    Sorprenent !
  • Camí de l'exili
    Núria Niubó | 06/04/2011 a les 09:23


    En aquella munió de gent en desbandada, reconegué el pare amb l'horror al rostre. Premé el llibre al cor, plorant desconsoladament.
  • Quan ma mare no era mare encara.
    Cargolsalalluna | 06/04/2011 a les 13:22
    Completament nua i amb el ventre de set mesos, ella mirava l'objectiu sentint-me dins seu sense jo poder-m'hi veure.

    Salut i reptes!
  • Dots detectivesques
    Joan Gausachs i Marí | 06/04/2011 a les 13:43
    Quan a la foto de casament, el padrí de boda, va insistir en sortir-hi… vaig començar a sospitar alguna cosa...
  • Ecografia
    nuriagau | 06/04/2011 a les 16:35
    Malgrat alguns no l’acabaven d’entendre, per a ella, era la fotografia d’un ésser a qui ja havia començat a estimar.
  • Enyor
    brins | 06/04/2011 a les 21:43

    "Quines rareses...!" Pensava l'Agustinet sempre que veia que a l'avi se li humitejaven els ulls davant la fotografia d'una dona tan guapa...
    • Enyor (aquest)
      brins | 06/04/2011 a les 21:56

      "Quines rareses...!" Pensava l'Agustinet sempre que veia com s'humitejaven els ulls de l'avi davant la fotografia d'una dona tan guapa...
  • Ella, ja n o hi és...
    joandemataro | 07/04/2011 a les 11:35
    Una mare joveneta, els fillets a redós i darrera aquella llar que omplirien de records...
    Ella, ja no hi és.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: