MELOREPTE 152. Sonet

i aquí va la lletra:


Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.

Clamant a la porta d'un bell son
es purifica el somni de tu
dins les paraules
i fora de reixes estancades
que fan de l'amor
la promesa que clou el desig
i l'escampa a cors ben nus :

el somriure una revolta
i la llàgrima un esclat ple d'emoció.

Crucifica'm en la bellesa, acarona'm amb el dits de la teva sang.
Enraona'm sense veus estridents... només sigues dolça com aigua de riu.
I banyem-nos fent l'amor, gemegant entre crits
i parlant sense parlar.Estimem els nostres cossos
mentre sortim de les profunditats
i caminem fins més enllà de la raó.

Transhumo entre les llàcoves tèbies del teu nom,
Amb què m'omplo la boca per recordar-te un cop més,
Avui que la sal em manca i la tarda és una broma
Que no escampa.

He diluït els licors dels teus pits en la memòria
I m'embriagaré abans que acabi el dia, assedegat
D'amor perpetu, de besos perennes, fins a l'eternitat
D'un segon perfecte.

Mar de terral, pentina'm l'ànima i conquereix-la
Novament com si d'una pàtria òrfena es tractés,
Nounat que cerca dida.

Terra marina, sembro les ganes d'embolcallar-te
En l'ímpetu d'una abraçada al fons dels teus ulls,
Sense temps per a la sega.


d.

Minuts després de penjar la cançó, vosaltres ja hi participàveu amb les vostres meravelles.
És fantàstic! M'alegro que us hagi inspirat. Un petó.

Avui amor, han embogit de cop tots els ocells,
garfi de desconcert ha esguinçat núvols i estels,
cortines d’adéus plouen damunt secrets jardins,
s’escabellen lliris i roses i la terra tota és
un encatifat de flors.

Avui amor, sento el xiulet del trenque el destí empeny
amb desmesurat afany. A dins i a fòra, a dalt i abaix la vida
s’expecta a si mateixa apagant-se i encenent-se
encenent-se i apagant-se en un viital impuls.
Voliaines de mocadors s’envolen a l’andana dels dies
i al fons dels teus ulls veig, sense gosar-ne eixir,
basarda, inquietud,
tremolor de llàgrimes.

En una vesprada heterogènia
dubito si encendre’t, vell despertar,
si en hores baixes veure’t somicar,
o aquest vespre fer-te primigènia.

Serà amor el que em vincla al teu dolç morir?
Serà un sentiment de grat i joia?
Sentiré que ets de la terra foia?
El meu terratrèmol et farà florir.

No obstant, creixen els dubtes, al mateix temps
que s’esvaeixen aquells interrogants
molestos, imbricats, sobrants, a destemps.

Mentrestant, em queda la remor a dol
i ensems, un buit gegant en el cor esquerp,
fruit del meu omnívor i devot estol.

_______________________________________
llamp!

Quan deixarem de ser infants?,
Em preguntes mentre em deixo guarir
Les ferides de la vida per les mans
Teves, vellut que canvia el destí.

I tinc, per oferir-te, el vent mans
I la pluja i la mar i l'atzar i l'ahir.
La Natura sencera, la primavera d'abans,
L'hivern de demà quan t'arrapis a mi.

Mentrestant, l'estiu torna a lluir
Al fons dels teus ulls, en els instants
Que m'has manllevat per construir
L'avui, la il·lusió de fer-los grans.

Vindràs i seré la fam que desitja dir
Als quatre vents que ets el meu verí.


d.

El meu cor es cura
en un altre cor
i, malgrat ser aliè,
la meva sang l'alimenta
i el meu batec
mou el seu gest
per trobar
el dia.

Et confesso
que poc estimo
però faig prodigis
amb qui estimo,
per exemple:
acarono el braç
de ma germana,
li canto
Què ens durà el riu d'abril
dins el corrent:
aigua neta, aigua bruta,
bones hores o mal temps? *
i li neixen ales
per escapolir-se
del niu enverinat
del cos ...

o, per exemple:
cada nit que torno
al teu caliu,
una llum encantada
juga en els arbres,
i tu la segueixes
i el temps, l'adversari,
llangueix.

Per això, et previnc,
tingues cura del meu cor,
tan bé com tu sols
cuidar allò més vols,
perquè viu en el teu pols.


* De Abril.Maria del Mar Bonet

Jim

Sempre amb l'engunia que ningú l'estima
que els homes no entenen la passió:
el lliurament complet a alló estimat,...
Desencís que dibuixa en cada rima
d'aquell blues carregat de raó
Jim: "...and let him go breaking my heart,..."