Millor aquest: RECOMPTE DE PUNTUACIONS I PROCLAMACIÓ del primer guanyador/a del REPTE DE MINIRELATS nº1 " Amor a la platja "

Una vegada esgotat el termini de puntuació, ja he fet el recompte final de punts que queda de la següent manera:

1- Tot escoltant la natura de Joan G. Pons … 18 punts
2- Amor a la platja de Teresa Serramià …..23 punts
3- Només un petó d’Averrois …… 22 punts
4- Amor impossible d’ Englantina ….. 17 punts
5- Si és que sona igual, escolta….. de Joanet1965 .… 24 punts
6- La parella perfecte de Liudmila …… 20 punts
7- El far de Materile ….. 20 punts
8- Amor de sorra ardent de Toni Arencón ….. 16 punts
9- Menjaré cues de pansa de Vladimir ….. 22 punts
10- Pàgines tèbies de Deòmises ….. 27 punts

....................................................................................................................................................

Per tant té l’honor de ser el PRIMER GUANYADOR del Repte de Minirelats d’Rc el relataire DEÒMISES amb el seu relat “ PÀGINES TÈBIES ” , que us torno a recordar.

Desperto davant de la platja, a recer de l'onatge, i contemplo on l'aigua bat contra les roques, on les gavines xisclen missatges als núvols, que no sé desxifrar. I sento pau. Pel que m'envolta, perquè ets al meu costat i el teu cos és un oasi de calma fonedissa, fugissera, com el silenci.

A trenc d'alba callo i ets dona i sal marina, tendresa, i abraço l'aire que esdevé brisa dins de l'espera, el respir que serà calitja demà. I m'adono que t'estimo, que m'arrencaria el cor si no pogués sentir a frec de pell el teu batec, que l'enderroc és l'estat més pròxim al sentiment d'abandó quan no hi ets.

Desperto, i l'alegria de l'horitzó és herald de la joia d'existir, d'abastar el teu cos nu amb la mirada, sense esforç ni impediments, sense traves ni selves interiors. I desvelo el camí cap a la font del teu ventre, cap a la flor tèbia que guareix la sequera i la solitud, la set i la fam, l'insomni. Vora la mar.

A trenc d'alba, la mà et descansa damunt dels llençols, suaument, i t'escolto la respiració pausada, abans de despertar en aquesta ja nostra platja.

Llavors és l'instant precís en què comença el dia per a mi...

Regirant les restes del naufragi, vaig descobrir aquesta prosa, entre els fulls quasi intactes d'una llibreta, al costat del jove ofegat. La mar també té la seva cara hostil. Aquí la deixo, transcrita totalment, per si la destinatària d'aquests mots en reconeix l'autor

..................................................................................................................................................

Només em queda que donar-vos les gràcies a tots i totes les participants en aquest nou repte que ha nascut a RC gràcies al vostre esforç i col.laboració. Em sento molt agraït i espero que ja que ha nascut tan bé el “ Rdm” duri molts i molts anys.

Una gran abraçada d’agraïment, i tu Deò ja ho saps a preparar el següent, el Rdm nº 2.

Joan.