Sóc sempre el que tu vols que sigui, tot i que no ets prou dèbil com per a acceptaru, ni jo tan forta com per a canviar-ho...

Un escrit preciós amb el que avui m'has fet despertar. Gràcies.

Un relat desesperant en el qual demanes atenció, en realitat no es ell el que et fa més mal sino tu amb la teva dependència a tot allò que et doni alguna cosa, busca una sortida, creu en tu mateixa i si et fa mal, deixa'l...

som nosaltres mateixos ja que en el moment en que busquem una força superior, estem traient la nostra esperança, i en ella la nostra força, la kual és en realitat el nostre Déu, és amb ella amb qui superem les adbersitats...
M'he preguntat molts cops sobre l'extistència d'un Déu jo també i realment existeix, ben endins nostre...
Petonets!