Xulos de merda

Mira imbècil, si vas sol i en una llarga recta acceleres a fons, agafes una velocitat de dos-cents quilòmetres per hora i t'estavelles contra una paret…què hi farem, és problema teu, sempre podríem dir que tothom té dret a triar la manera de morir. Viu de pressa, mor jove i seràs un magnífic cadàver -va dir algú. El problema és nostre quan surts de casa amb cara de dur de pel·lícula i t'instal·les dins el teu lluent taüt turbo de setze vàlvules, cent-cinquanta cavalls al motor i un burro al volant, dissenyat perquè es posi de zero a l'eternitat, passant per la UVI, en set segons. El problema és nostre quan tenim la mala llet d'ensopegar amb tu a mitja corba i se'ns claves a la carn perquè no l'has pogut dominar. El problema és nostre si un dia de pluja ens vens pel darrera i et passes de frenada. El problema és nostre quan ens devores els amics o els fills i després els vomites damunt l'asfalt, embolicats en paper daurat i sense sabates. El problema és nostre quan les teves víctimes omplen les estadístiques d'aquells que no tornen de les operacions tornada. Sí home sí, ja sabem tot allò de la velocitat, el risc, l'emoció, però si et llences des de dalt d'un pont amb una corda lligada als peus, o al coll, també et pujaria l'adrenalina i als ulls dels seus companys o companyes series tant o més valent, tant o més home i dona, tant o més ridícul protagonista de la vida i de la mort. Tira't del pont, capullo!, o busca una recta ben llarga i accelera fins el cementiri, trobaràs les portes de l'infern obertes de bat a bat.