Maig del vuitanta 6

Un relat de: SANTI22

Cal destrossar les estúpides banderes
amb les esmolades llaunes de tonyina
i reconquerir records de primaveres
i capvespres de tardor i de pluja fina.

Cal tornar a ser suaus i tendres amb les noies,
ballar amb the fool on the hill a prop del foc
i oferir secrets humits a cau d´orella
i descordar bruses i cors molt poc a poc.

Cal desvetllar de nou la bogeria
vomitar seny i prudència pels racons
i atapeir camps i places de maria
i guarnir amb flors i poemes els balcons.

Cal fugir d'aquesta mena d'agonia
combregar amb el semen blau del Déu dels vents
i injectar-nos a les venes fantasia
i morir per sobredosi, adolescents.

Comentaris

  • doncs si![Ofensiu]
    quetzcoatl | 17-05-2005

    Gracies Inflamable per treure aquest poema tan bonic a la lluny! Es genial.
    Santi, moltissimes felicitats per un poema reivindicatiu des de la memoria, una molt bonica manera d'escriure records, fets historics i anhels de futur amb paraules molt encertades!

    Una abraçada,

    m

  • Em sorpren..[Ofensiu]
    Inflamable | 17-05-2005 | Valoració: 10

    que ningu hagi comentat aquesta poesia, que, com tu, es l'ostia! Si si, els temps canvien, i no cal no...algunes son necessitat, altres ho eren abans, però els topics, desgraciadament segueixen en aquest vulnerable, injuriós i pervers món. I alguns encara faran el que feien al maig del '86...sento no posar-te mai cap critica dolenta, perquè es el que més ajuda..però crec que en aquell aspecte no puc ensenyar-te, haig d'aprendre moltes coses encara. Com a premi de consolació, només puc dir-te que m'encanta el que escrius i, siusplau, segueix publicant. Una abraçada molt forta!