T'enyoro

Un relat de: SANTI22

Des del més profund de les tenebres,
des del racó més prohibit i inaccessible del meu cervell,
barrejades amb la meva sang,
grimpen les paraules,
impulsades per una força dolça i satànica.

Taco el blanc paper amb excrements de la memòria,
nerviós, plorós i absurd,
com en aquella humida nit de desembre,
pintada amb colors primaris.

Escric i no soc jo, ni tu,
sinó una mena de substància viscosa
que embolica l'elèctric arbre de Nadal,
assassinat en honor a la família.

L´aire fa olor de turrons, i nens, i llacets vermells,
reneixo en aquesta lluminosa nit de pessebres ,
vora el bou, la mula i les filles verges dels botiguers,
i estimo l'acollidora i càlida fredor del meu cos.

Em deixo anar i regalimo solitud,
per entre els negres cabells eriçats,
cercant molt endins paraules a contra-corrent,
que m'acostin a l´enyorada i líquida infantesa.

Com t'enyoro...


Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    Llibre | 10-08-2005

    M'ha agradat molt.

    El títol ja ens duu cap a una possible evocació. I les imatges que crees ens transmeten aquest sentiment d'enyorança. Però en tot moment, sense que s'hagi dit, la idea és la de l'enyorança vers una persona.

    I continuem la lectura esperant esbrinar què ha passat: desamor, separació dolorosa... I els últims versos ens capgiren l'escena que ens havíem dibuixat sense proves: que m'acostin a l´enyorada i líquida infantesa. / Com t'enyoro...

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Gràcies[Ofensiu]
    nasser | 10-08-2005 | Valoració: 10

    Et poso als meus favorits

  • Yrch | 17-05-2005 | Valoració: 10

    m'agrada moltissim com t'expresses, clarament, i a més ets molt original amb les metàfores.
    Avui he llegit uns quants dels teus relats; m'agraden molt tots, però pude si comento aquest es perquè m'hi sento identificada... jo també l'enyoro!i molt!no saps com hi penso!
    m'agradat moltíssim! continua així i no deixis mai d'escriure!
    un petò i una abraçada!

    ·!|[·@¡Dä·]|!·

  • Diferent.[Ofensiu]
    Trena | 11-12-2004 | Valoració: 9

    M'ha fet riure... potser no era la teva intenció....però m'ha sobtat la teva manera d'escriure. Hi ha unes metàfores i unes epressions molt ben trobades. Destaco: "que embolica l'elèctric arbre de Nadal,
    assassinat en honor a la família.". En aquest punt m'ha fet riure. M'ha agradat també el "Taco el blanc paper amb excrements de la memòria". Tot el poema m'ha semblat com escrit amb ràbia per voler a tornar ser infant. Sí, m'agrada com l'has escrit.

Valoració mitja: 9.67