En memòria dels pirates

Un relat de: SANTI22

Ell vivia en una plaça,
molt a prop d'un mausoleu pels caiguts per una "España";
era una casa de conte,
amb un piano, biblioteca, quatre gats i parets plenes de quadres.

Ell vivia en una casa amb un jardí de colors,
i una enyorada magnòlia
que en capvespres, quan tornava de l'escola,
s'hi enfilava i la feia nau pirata.

Ell vivia en un vell vaixell pirata,
amb ocells, banderes blanques,
i princeses segrestades
que es deixaven segrestar.

Avui ja no hi ha jardí ni casa,
ni piano ni biblioteca,
van tallar el vaixell pirata,
i es casaren les princeses.

Ara viu a les teulades,
li diuen gat solitari,
felí negre d'ulls de mel
que en brillants i humides nits,
quan dorm l'exercit de rates,
esgarrapa als deus del cel,
i miola, plora, mata...
i escriu poemes de vent
en memòria dels pirates.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer