Walt Whitman.

Un relat de: helena

T´adoro, com el primer dia, com el primer mot.
Sempre ets en el meu pensament.

Ets la meva fugida de luxe immaterial.
Les meves parets et ressonen sempre,
m´envoltes en un cercle de bellesa absolut.
I en sóc captiva.

I et beso per existir. Beso els teus llavis eterns.
Beso els teus mots i la teva ànima inexplicable.

No busco connexions ni semblances,
ni punts concordants en perfecta harmònia.
Cerco el somni del buit interior.

Busco l´ésser, et busco a tu, pel que realment ets.
Busco l´heroi indiscutible que em destria de mi mateixa
i em converteix en algú millor per uns instants suspesos,
fora de la realitat amarga que m´empresona.


helena

Comentaris

  • jaumesb | 12-05-2006 | Valoració: 10

    la poesia t'allibera és poesia

  • L'ADMIRACIÓ FETA ART[Ofensiu]
    artemisa | 04-05-2006 | Valoració: 10

    Caram helena!

    Quina meravella, em sembla molt bonic, mostres una passió en la redacció genial, admiració, sinceritat.

    M'ha agradat molt, segur que el teu poeta estaria meravellat si llegís açò, li trauries els colors i tot!

    Salut!
    Artemisa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: