Cercador
vull viure...
Un relat de: Basileia- Compartir:
Obligats a ser algú en aquest mon ple d'hipocresia. Obligats a triomfar, com a mínim en algun dels camps valorats per una societat actual. Obligats a viure una vida cada cop menys nostra i de manera mes ràpida, on tot gira vertiginosament, i ja no es que deixem passar les oportunitats, es que quasi no les veiem ni passar.
Viure, viure no es treure't una carrera, sinó potser compartir aquells anys amb uns companys nous, o potser aquells nervis abans d'un examen, o fins i tot el viatge de fi de curs. Viure no es tenir una feina molt ben pagada, sinó sentir-se satisfet amb el treball realitzat, per poca cosa que sigui i per sobre el que pensin els altres, també es valorar les hores lliures i aprofitar-les. Viure no es arribar a final de mes, sinó que es tenir algú per compartir cada dia d'aquell mes. Viure no es ser el millor en tot, sinó poder ensenyar i ser ensenyat...i com aquests mil exemples mes.
Jo m'he proposat viure, però viure de veritat, perquè de moment, que jo sàpiga només en tenim una de vida i no la vull perdre havent de seguir unes normes establertes per una societat que s'està autodestruint, no vull ser víctima d'aquest atemptat a la llibertat i aquesta falta de comunicació que ens trobem cada dia al carrer en només sortir de casa. Vull poder respirar, i alhora tenir la llibertat de decidir ofegar-me si això es el que necessito, vull poder dir prou, perdona'm o t'estimo quan el cor m'ho demani no quan vingui imposat per la situació, vull poder ballar, saltar, riure, plorar, escriure,...amb tota la llibertat que això requereix i sense un jutge imposat que em persegueixi i em recordi que es el que toca i el que no toca...perquè prefereixo recordar que em vaig tirar a l'aigua tot i el fred, que no envejar aquells que es banyaven i mi em retenia la por.
Comentaris
-
Basileia , malgrat[Ofensiu]gypsy | 03-08-2006 | Valoració: 10
de vegades no ho sembli, la vida és bella.
El teu somriure és bell i la teva passió i simpatia innates ho són.
Pensa en el que t'agrada, una imatge que et fascini, el mar, uns ulls quelcom que et fagi somriure i sortir de la tristesa.
Jo t'estimo, encara que no sembli ningú, existeixo i et trobo encantadora quan he coincidit amb tu pel fòrum.
No estàs sola. Escriu Basileia el que sigui, en moments com aquests.
petonets i l'abraçada escruixidoraaaa que necessitaves!!.
gypsy -
Ser un mateix, té un preu alt però, paga la pena[Ofensiu]helena | 13-05-2006 | Valoració: 10
Un text molt valent, ple de coratge.
La llibertat de ser un mateix, pensin el què pensis
els altres, és quelcom que no té preu.
La inércia de la vida, tendeix a arrossegar-nos sense pietat, per això s'han de fer actes de rebel.lia com el teu, actes de pensament, de intencions.
Si penses això, dificilment escriuràs per agradar als altres. Escriuràs i et seràs fidel a tu mateixa.
Un petò!
helena -
Hola maca![Ofensiu]llLlibertatll | 10-05-2006
Gràcies pels missatges del fòrum, m'alegro que hagis entès el que volia transmetre. Bé, després m'han vingut ganes d llegir algun relat teu que, després de llegir el de webcam, que per cert, m'ha agradat perquè no s'acostuma a escriure sobre aquest tema, en aquest de vull viure m'he sentit molt identificada... sempre fent el mateix, dies grisos que per molt que ho intentis, per l'estructura social que ens han imposat no els hi podem donar color, sinó que les coses més importants que ens proporcionen el benestar propi són complementàries al treball, el qual ens proporciona diners, ja que sense aquestos, no podreim arribar a ser res...
-
Bon començament[Ofensiu]foster | 26-04-2006
Hola i benvinguda a RC Basileia...
Mira, aquest relat té una virtud que normalment per a mi seria un defecte: l'obvietat, els tòpics més tòpics expressats de forma directa i sense voler vestir-los de metàfores.
El text parla d'un desig, un anhel comú a tota la Humanitat, diria, un argument que es dóna per sabut i acceptat, una utopia que tots compartim i que tu n'has fet el nucli de la narració, personalitzant-lo i posant-lo nu davant dels nostres ulls. Bé.
Per cert, trobo una llàstima que just la darrera frase, la que tanca el relat, tingui un problema que fa que no s'enetengui del tot.
Escrius força bé, o sigui que endavant! T'animo a passar pel fòrum, a participar dels "Reptes" (concurs quasi diari de relats curts), a visitar-nos a la nit a l'oasi del fòrumdenit...uhmmm
I et repeteixo de part de tots: benvinguda al web!
foster
Valoració mitja: 10
l´Autor
38 Relats
173 Comentaris
50622 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...
..viu cada moment com si fos l'ultim...
En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.