Vull tornar a ser feliç

Avui ja no vull llegir-ne més...
Em quedo amb el record d'aquest. Què et puc dir? Senzillament, preciós. M'agrada el teu estil i em fa reviure molts sentiments. Altre vegada, felicitats!!.

Crec que només és l'expressió de l'enyorança i la demostració de que el temps va passant sense remei.

Som, com a individus, essers vivents que participem en la història d'aquest planeta, tenim un inici i un final ben curiosos entre els quals es busca la felicitat.
I què és allò antagònic a la felicitat? Penso que és la indiferència i el fet de quedar-nos quiets enfront dels dies que van passant. Et pots sentir trista, i encara diria més: t'has de sentir trista de tan en quan, per ser persona però la tristesa no és l'oposat a la felicitat, la trista és el pas entre una etapa feliç i la següent etapa. I afegiria que cada persona tria si aquest pas gaire llarg.

El que provu de dir-te és que amb aquestes lletres demostres que ets persona i tens sentiments. Ara deixa de llegir aquest comentari absurd i surt al carrer per sentir-te viva en cada instant

Pol

és una condició que no es recupera del passat, que no es reguanya, és un estat que es fa teixint el dia a dia... el secret no és oblidat el passat per ser feliç, sinó incorporar-lo al present, extreure'n totes les experiències, bones i dolentes, i ser-ne molt conscient per intentar que aquesta felicitat que s'adquireix a diari a diari sigui de millor qualitat que la d'ahir, no oblidant mai que són les ensopegades i els encerts els qui ens ajuden a ser millor, i per tant, a sentir un grau més gran de felicitat.

No oblidis mai el passat, recorda'l sempre perquè t'ajudi a sentir-te bé amb tu mateixa i, en conseqüència, a ser feliç.... "ser feliç".... un adjectiu ben breu, però què difícil d'aconseguir!

Espero ser a temps per aquest número rodó tan bonic!

Un petonet, senyoreta Winslet! Tornaré aviat... ;-)

m'han seduït els recopilatoris musicals dels 70, 80, o 90... manies meves. Trobo que aquella música fa fortor de cremada, el so em sona a fòssil i em desagrada la invitació retràctil a reencarnar-me en acords passats... de moda.
I si em regalen un calendari per penjar a la paret, exigeixo que me'l donin amb els fulls dels mesos passats arrencats i els mesos futurs en blanc, sense números, ni dies... només un full resplendent que digui: JULIOL! je je...
El present és el meu amant, el cremo i exprimeixo tant que ja ni tan sols serà passat dintre de poc quan el deixi, invisible, xuclat...
El teu poema és un cant per a mi, pràctic, juvenil i intel-ligent: només els instants alliberats de passats i de futurs, t'omplen plenament...
Una altra vegada la vista se me'n va cap a la foto... i aquesta foto sí que és... PRESENT!!!
ptons i una abraçada per a la meva musa i deessa poètica!

com al passat?
Què traïdor és el temps aliat amb la memòria... Vols oblidar el passat per reviure la feliçitat del passat que la memòria (del passat) et nega ara...
Són les contradiccions que ens colpejen, però seguim endavant, tristos, feliços, com sigui.
En fi, el teu estil poètic m'atrau moltíssim.
Un gran poema.

Una abraçada.

Arbequina

per poder sobreviure i seguir lluitant per la felicitat que cerquem amb força i que, sens dubte, mereixem.

M'ha encantat!

gypsy

Com es pot tornar a ser feliç ? la felicitat neix cada matí, no forma part d'un passat com quelcom a retrobar sinó no és felicitat sinó record de la mateixa. La felicitat quin gran somni....

Apalí un petonàs