VULL DIR-TE QUE...

Un relat de: Lluís Berenguer

No vulgues trobar precipitadament allò que busques sense consentiment del teu destí, deixa que, qualsevol dia, l'imprevisible amere el teu esperit amb el teu desig. No forces la Vida, doncs la Vida sap cóm i quan tenir cura de tu...
I ara què m'has trobat, vull dir-te que...
Només puc donar-te allò que tinc dintre mi... Vine, agafa'm la mà i entra... Quan sigam U, l'univers es fondrà amb nosaltres... I ja res forani podrà vèncer aquesta força primigènia i magnánima anomenada Amor.

Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 15-01-2025

    Gràcies pels vostres comentaris.

  • Deixar fluir[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-01-2025 | Valoració: 10

    Cada cosa arriba al moment precís, no forçar, no caure en la desesperança i deixar fluir, és una gran decisió.
    Un poema preciós, immers d'amor i sensibilitat.
    Salutacions Lluís.
    Rosa.

  • Agafar l'amor...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2025 | Valoració: 10

    Aquí descrius que el destí cerca el desig, dins de tu.
    És que obris tant el teu univers, que sembla tot amor.
    Un poema preciós i sincer.
    Enhorabona, Lluís.
    M'ha agradat llegir-te.
    Cordialment.