Cercador
Vull dir el teu nom
Un relat de: VallQuan pugui dir el teu nom en veu alta,
sense pors, sense ferir a ningú;
les meves mans es tornaràn papallones
per acaronar-te,
els meus llavis ja podràn
besar el teus
sense cercar excuses.
La meva pell cercarà la teva
com si s'acabàs el món.
Quan les ulleres que solquen
els nostres ulls
perdin el color trist de l'hivern
i deixem de creuarnos
amb indiferència
pels passadissos del destí
i ens mirem de front,
amb la saviesa
que ens ha donat la vida;
tu i jo
jo i tu
deixarem de ser espurna
per convertir-nos en flama.
Comentaris
-
Realment molt bónic[Ofensiu]paparola | 08-02-2007 | Valoració: 10
Perque de vegades no saps perque o si t'arrivan molt alguns poemes, i el teu ha estat un d'ells
-
gracies Jaume[Ofensiu]Vall | 08-02-2007
per escriure'm, per afegir els teus finals, per entrar al meu cor i feste'n partícip.
Una abraçada -
en foc que[Ofensiu]jaumesb | 08-02-2007 | Valoració: 10
no crema
l´Autor
18 Relats
21 Comentaris
16727 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Vaig néixeri visc a Mallorca, soc d'aquests