Un mar ens separa

Tu i jo separats per un món.
Intento trobar el camí que un dia ens va apropar i no el trobo.
Voldria trobar paraules noves, un nou sentit, un significat a tot això. I la realitat em fa tant de mal, que prefereixo ignorar-la.
Com pot ser que els teus ulls em diguin una cosa i els teus fets tot el contrari?.
Com vares gosar entrar a la meva vida d'aquesta manera si ja sabies que ho tombaries tot cap per avall?, i com és que ara te'n desentens i em deixes així, sola i perduda?, o ets un covard o alguna cosa encara pitjor.
Que n'és d'injust!. Com m'has fet això?... Jo no era la dona més feliç del món, ni la més enamorada, però estava tranqui-la, tenia pau. I tu vares arribar com un cicló aquella maleïda nit, i un abans i un desprès es va dibuixar a l'horitzó de la meva vida.
I ara... què faig?, digués, què faig amb tot aquest torrent de sensacions, amb tota aquesta passió, amb aquesta ràbia, aquesta impotència?.
Camino i camino, i tots els camins em condueixen a tu, com si fossis la meva Roma particular. És el puto destí, no ho entens?.
Estic engatada de tu, et miro i sento que l'amor m'arrela a l'ànima. Et desitjo, et necessito, t'enyoro. Et veig i t'abraçaria fins travessar-te els confins de la teva pell, i a la vegada vull fer-te mal, mossegar-te, esgarrapar-te, fer-te mal.
Amor... què m'has fet?
Com pot ser que m'ho donessis tot i ara m'ho prenguis sense remordiments?.
Em desesperes, aquest amor em desespera, em fa mal, em destrossa el cor i m'arrenca les visceres.
Ja no puc més, aquest és el final d'una història d'amor que no ha arribat ni a començar, que no hem deixat ni brotar.
Hi hauran altres amors, altres cossos, però cap serà com tu ni seràs tu.
Et veig reflectit al vermell de la botella de vi que bec per plorar-te, el color de la passió, de la teva sang.
Un mar ens separa.
He perdut amor, he perdut aquesta batalla i em quedo sense forces. Tu no et dones per al·ludit. I el teu nom em crema a la gargamella, tinc ganes de cridar-lo, de que tots sàpiguen qui ets.
Qui és l'home que ha trencat els meus somnis i que t'odiïn tant com ho faig jo.