sola

Un relat de: Vall

El meu dolor no és un dolor nou;
és un dolor antic, conegut,
un vell amic al que de tant en tant
i en el recórrer dels anys
vaig trobant per els camins
de la meva vida.
Sé que és suportable,
sé que no em matarà,
però ara el sento
amb tanta intensitat,
que crec que l'exhalo
per tots els meus porus.

Perquè tot el toco
se'm desfà a les mans?,
perquè ho espenyo tot ?.

No pot ser que sempre
em toquin les pitjors cartes.
Potser soc jo
que no sé jugar.
Potser hi poso massa cor.
Ara em queden molts dies
d'escoltar musica per plorar,
moltes nits sense dormir,
moltes preguntes sense resposta.
Em queda el teu record
que em crema a la boca de l'estomac,
que em fa tant mal,
que passa per davant jo burleta.

Com potser que m'equivoca's tant?...

Demà es Sant Valentí i jo no tenc ningú a qui estimar...

Comentaris

  • soletat[Ofensiu]
    aiguasalada | 19-02-2007

    A totes les persones que ens toca patir els seus efectes, en el moment que sigui que passi, ens deixa sense cap mena d'ànims i desfetes en el nostre interior.
    Dona la sensació de que tot ens passa a nosaltres i de que rés del que es creua en el nostre camí es per fer-nos sentir que existeix la felicitat, només que sigui per uns instants. No mata però mortifica i ens recorda constantment que esta allí, al nostre costat...
    Per sort, en alguna ocasió que tothom es mereix, s'obren noves finestres, noves vivències, noves persones, noves sensacions o fins i tot de velles i antigues de les que ens feien gaudir de la vida i retornen al nostre costat.
    Una càlida abraçada de la meva aigua.
    aiguasalada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: