Tu...

Un relat de: Vall

Amor, estic escrivint sobre tu...m'inspires..les nits sense tu ja no tenen sentit. Tu ets l'unica raó de ser... la teva maravellosa forma de ser, les teves paraules, el teu record, l'espai que rebleixes, la màgia que ens enrevolta...
Aquesta nit, la meva solitud, les meves ansies de viure, els recons que omples ...només tu i jo.
L'amor que ens toca i ens converteix en persones iguals, amb els mateixos objectius,tu...tu..tu...
M'agomboles entre els teus braços, em fas sentir especial, desitjada, protegida.
Em retornes a una infantesa perduda, als moments d'una història que jo creia perduda.
No vull anar a dormir, no vull anar a un llit que ja no té sentit sense tu, sense el teu alé, la teva respiració tranquila, la teva quietud.
Ja res és igual , la meva vida no és igual...hi ha un abans i un després.
Abans de tu i després de tu.
Ja no hi han cançons que curin la meva ànima perduda, ja no existeix un camí, si no és el nostre camí. Ja no hi hà destí si no és el nostre.
No sento ni fred ni calor. Ja no sento si no és amb tu, per tu.
Tot ho has esborrat, el meu passat, la meva vida abans d'aquell dia... D'aquell instant en que alguna cosa ens va dir que estavem fets l'un per l'altre, que haviem de seguir alló que el cor ens deia.
Tu, tan important, tan delicat, tan intens, amb tantes ganes de descobrir l'autèntic significat d'estimar-se, la veritable rel de l'amor.
Que m'importen a jo el pensament dels altres!,quan lo realment important són les esperançes que depositam l'un en l'altre, el que desitjam, els que ens fa crèixer.
Aquesta nit, en la que els sentiments ens enalteixen, es donen ales, que ens importen les pors i les normes que només ofeguen, que prohibeixen, que reprimeixen?...que ens importen?, si no van amb tu, si no van amb jo?.
Jo em deixo dur per el que sento, per el que que el meu esperit sent.
Jo que sé del destí, del que em mereixo i del que no...amor...només sé que vull estar tu, només amb tu...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer