només conec el meu nom

Un relat de: Vall

Només conec el meu nom...un nom que em sona diferent pronunciat per la teva boca, que desde que tu el vares dir em sembla el nom d'una persona diferent a jo mateixa, que em fa sortir del meu propi cos i crea una una nova Laura...
Ja no puc ser la mateixa.
Ara soc la arrel d'un arbre que creix amb l'aigua de les teves paraules.
Qui soc, a ón vaig, no n'estic segura...em deixo dur per les noves estacions que s'han creat a partir d'una tarde de febrer.
Ja no hi han primaveres, ni estius, ni tardors, ni hiverns que glaçen el cor.
El sol ja no crema, les flors son lliures de crèixer al seu caprici, les fulles cauen quan ho desitjen, el fred no està subjecte a un moment determinat. El temps s'ha alliberat d'una esclavitud que marcava el calendari. Tot campa al seu aire...
Les tempestes, els vents, els sentiments, creixen i maduren a un nou ritme, els ritme del nostre amor, de la nostra passió.
Tu del nord, jo d'una illa tan calma. Tan diferents i tan iguals alhora.
Que puc dir-te quan l'unic que dessitg és agafar-te de la mà i caminar amb tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: