Digues el meu nom

Un relat de: Vall

M'agrada com dius el meu nom,
com sona a la teva boca.
com arrossegues la lletra a,
com pronuncies la r,
com fas de cada lletra un poema.

Mai oblidaré la primera vegada
que em vares cridar per el meu nom,
fen-t'ho evident,
com dient-me, ei, m'enrrecordo...

Sona tan bé dit per tu,
que mai havia sentit el meu propi nom, tan meu,
tan extraordinari, tan suau.

I fent l'amor el vares allargar,
fent-lo etern, extens, inacabable.
Repetint-lo una vegada i un altre,
a cau d'orella, convertint el més comú dels sons
amb un batec més del meu cor.

Torna-ho a repetir, digam'ho
i mata'm jà d'una vegada.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: