Vol de papallona

Un títol molt adient a la poesia, una petita meravella, el misteri de la vida vist a vol de papallona. Excel•lent Joan
Una forta abraçada

El teu poema entronca amb el meu a la estació de Pensylvania, per la referència a la fragilitat i brevetat de la vida. I ara resulta que també coincidim en l’assassina en sèrie.
Dubto que quedi un tema original, a aquestes alçades.
Gràcies pel teu comentari. Realment l’escena del canibalisme busca un paral•lelisme amb el final de l’aparellament dels pregadéus, en què la femella es menja el mascle, d’aquí el joc de paraules amb l’apel•latiu de la policia.

en dues paraules, gràcies Joan, una abraçada :))

Fràgil poema que ens invita a volar amb la nostra ment pels camins de la vida, fràgil també.

Un poema delicat i dolç, llegir-lo em transporta i em fa sentir bé.

Felcitats Joan, un poema preciós!
Una gran i càlida abraçada,
Núria

A vegades vull ser papallona i el teu Relat invita.
M'agrada:
"Fràgil meravella, vol de papallona
pregunta d’absurdes respostes"
I tot volant cerques respostes o potser no calen preguntes. Sols volar !!!

amb uns mots tan bonics com el vol de les papallones
salutacions
Josep

els vols de papallones,
com les teves poesies.
Com a “La lengua de las mariposas”,
el camí no serà fácil, però serà més bonic.
Tendres, àgils i boniques.
Sempre amunt i endavant.
Abraçades.