Vol de papallona

Un relat de: joandemataro

Photobucket



Fràgil meravella, vol de papallona
pregunta d’absurdes respostes
prisma que llums despulla
de la terra, la llavor.

Fruit que madura
amb molta fortuna caurà tot sol
el seu camí és la gleva
indefugible retorn.


Ble desarmat que tremola
gotim absolt per la pluja
enveja dels Déus immortals
És la vida , fràgil meravella
vol de papallona.

Comentaris

  • Delicat [Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012 | Valoració: 10

    Un títol molt adient a la poesia, una petita meravella, el misteri de la vida vist a vol de papallona. Excel•lent Joan
    Una forta abraçada

  • Fragilitat de la vida[Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-02-2012

    El teu poema entronca amb el meu a la estació de Pensylvania, per la referència a la fragilitat i brevetat de la vida. I ara resulta que també coincidim en l’assassina en sèrie.
    Dubto que quedi un tema original, a aquestes alçades.
    Gràcies pel teu comentari. Realment l’escena del canibalisme busca un paral•lelisme amb el final de l’aparellament dels pregadéus, en què la femella es menja el mascle, d’aquí el joc de paraules amb l’apel•latiu de la policia.

  • fragilitat i bellesa,[Ofensiu]
    Xantalam | 21-02-2012

    en dues paraules, gràcies Joan, una abraçada :))

  • Senzillament preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-02-2012 | Valoració: 10


    Fràgil poema que ens invita a volar amb la nostra ment pels camins de la vida, fràgil també.

    Un poema delicat i dolç, llegir-lo em transporta i em fa sentir bé.

    Felcitats Joan, un poema preciós!
    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • Un vol de llibertat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-02-2012 | Valoració: 10

    A vegades vull ser papallona i el teu Relat invita.
    M'agrada:
    "Fràgil meravella, vol de papallona
    pregunta d’absurdes respostes"
    I tot volant cerques respostes o potser no calen preguntes. Sols volar !!!

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-02-2012 | Valoració: 10


    amb uns mots tan bonics com el vol de les papallones
    salutacions
    Josep

  • Sempre són bonics [Ofensiu]
    free sound | 20-02-2012 | Valoració: 10

    els vols de papallones,
    com les teves poesies.
    Com a “La lengua de las mariposas”,
    el camí no serà fácil, però serà més bonic.
    Tendres, àgils i boniques.
    Sempre amunt i endavant.
    Abraçades.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

434933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan