Viure de nen

Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.

Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!

Ferran

PS
I gràcies pel teu comentari

Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.

Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!

Ferran

PS
I gràcies pel teu comentari

Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.

Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família teva, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!

Ferran

PS
I gràcies pel teu comentari

M'ha agradat reviure tot el reguitzell de jocs que practicàvem a la nostra infància. Realment no calia massa coses per ser feliços: la imaginació era la nostra gran aliada. Totes les criatures haurien de poder gaudir d'una infància com la que ens descrius. Malauradament no és així!

Els records que ens porten a la infantesa tenen alguna cosa especial.
Què n’és de bonica la innocència i, quina felicitat ens dóna.
—Joan—

que ens acaben formant com a persones. Sens dubte la infància en va plena.

Quin gran regal Imma! Aquest relat és un autèntic present per a totes aquelles persones que no saben com ser felices. Cal llegir el teu escrit i posar-se en la pell de la nena que ho narra. No cal res més. Has dibuixat un món ple d'aventures i accions i m'has fet passar una estona amb un somriure als llavis. què més es pot demanar? Una forta abraçada.

Aleix

Molt bona mirada enrere, des d' etapes posteriors, a una infància plena d'innocència. Molt bonic!