Cercador
Viure de nen
Un relat de: Imma CauhéLa meva infància va ser feliç, uns pares que m’estimaven i cuidaven i uns germans i amics per poder jugar, també una escola on assistir.
Els amics i germans ens inventàvem jocs, no teníem masses joguines, però no ens feien falta. Alguna nina, algun cotxe, algun joc de taula, però sobretot imaginació. Amb una corda i una pilota al carrer tota la veïnada cada tarda a sortir d’escola i després de berenar ens muntàvem jocs: a cuit i amagar, a tallar fil, a no tocar de peus a terra, al joc de les figures, a la xarranca, a cavall fort o dit també bernat...
Jugàvem petits i grans nens i nenes en bona harmonia, encara que alguna vegada ens enfadéssim com infants que érem.
La innocència i felicitat d’aquells anys és la que tothom voldria tenir al llarg de la seva vida. Sense problemes, sense gaires obligacions i per sort sense malalties greus.
La imaginació era la nostre aliada i en els jocs la posàvem a prova en cada moment. Muntàvem tendes amb articles aconseguits en els jardins i carrers, pedres, fulles, flors, llavors... que representaven coses de menjar. Uns veníem, altres compràvem i fèiem el menjar, després menjàvem...
Ens fabricàvem joguines en cartrons, caixes, cordills, branquillons,...
Organitzàvem orquestres, teatres, ens confeccionàvem decorats, vestuari, i uns actuàvem i els altres feien d’espectador.
Miro enrere i reconec que he tingut una infància privilegiada. Que poc necessitàvem per ser feliços!
Comentaris
-
redacció[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 21-12-2014
Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.
Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!
Ferran
PS
I gràcies pel teu comentari -
redacció[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 21-12-2014
Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.
Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!
Ferran
PS
I gràcies pel teu comentari -
redacció[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 21-12-2014
Aquest relat m'ha recordat quan ens feien escriure una redacció a l'escola, així podríem dir que amb bona literatura has fet una redacció de les clàssiques, de quan érem infants, on ens expliques records, que si foren de la joventut en directe, serien records de feia ben poc.
Bon ritme narratiu el teu, no sé qui són els famosos de la família teva, com dius a la teva presentació, però que comencin a tremolar, que podrien perdre el seu poder sobre de tu, i començaran a ser els germans de... la família de...
Sort i no deixis d'aprendre!
Ferran
PS
I gràcies pel teu comentari -
Bonics records![Ofensiu]Mercè Bellfort | 15-12-2014
M'ha agradat reviure tot el reguitzell de jocs que practicàvem a la nostra infància. Realment no calia massa coses per ser feliços: la imaginació era la nostra gran aliada. Totes les criatures haurien de poder gaudir d'una infància com la que ens descrius. Malauradament no és així!
-
Els records...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 14-12-2014
Els records que ens porten a la infantesa tenen alguna cosa especial.
Què n’és de bonica la innocència i, quina felicitat ens dóna.
—Joan—
-
Records[Ofensiu]David Gómez Simó | 13-12-2014
que ens acaben formant com a persones. Sens dubte la infància en va plena.
-
No cal res més[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-12-2014 | Valoració: 10
Quin gran regal Imma! Aquest relat és un autèntic present per a totes aquelles persones que no saben com ser felices. Cal llegir el teu escrit i posar-se en la pell de la nena que ho narra. No cal res més. Has dibuixat un món ple d'aventures i accions i m'has fet passar una estona amb un somriure als llavis. què més es pot demanar? Una forta abraçada.
Aleix
-
Innocència[Ofensiu]Somiadora sense somnis | 12-12-2014 | Valoració: 10
Molt bona mirada enrere, des d' etapes posteriors, a una infància plena d'innocència. Molt bonic!
l´Autor
36 Relats
93 Comentaris
27891 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Mestre i Psicòloga.Sempre havia estat la filla de... la germana de... he hagut de aferrar-me a la meva identitat, construir-me el meu jo.
Sóc diversa, activa i entusiasta. Sé que no pinto massa bé, que no escric massa bé, però he decidit que aquesta sóc jo i m'agrada que ho sàpiga la gent que vulgui coneixem.
M'agrada viatjar, llegir, escriure, pintar, estar i xerrar amb els amics, i fins i tot tenir un hort, i la informàtica, aquí alguns dels meus blogs.
http://imma-concepcion.blogspot.com.es/ varis
http://immacauhe1.blogspot.com.es/ pensaments i vivències
http://imma-cauhe.blogspot.com.es/ hort