Solstici

Avui recordava que en el temple del sol a Perú van explicar-me la festa que feien el dia del solstici els antics habitants i que ara recorden els actuals. M’he imaginat allí en aquelles muntanyes del Machu Pichu, prop de l’altar on el sol conflueix exactament, tot hi deixant passar els seus rajos per entre les muntanyes i pedres i va a parar al ben mig de la roca que fa d’altar.
M’he transportat a èpoques primitives, on el sol i la seva adoració era tant important pels inques, maies i altres sers humans. Època on sols la natura i els astres importaven i eren la seva guia.
M´he vist envoltada d’aquell ambient net, simple, innocent, on tot era prodigi dels déus. El déu Sol, la deessa Terra i l’Aigua. Elements que ens donen la vida, com ho sabien i quina importància li donaven!
Quina saviesa tenien aquelles ments. Què més important que els tres elements que ens donen la vida? Quina altra cosa mereix festejar millor el fet d’estar vius?
Ara, amb tots els avenços que tenim estem destruint aquests Déus que són els que realment necessitem, no som conscients de que els hem de cuidar, sense ells no serem res i l’home ja no existirà, estem embrutant i contaminant el cel, la terra i l’aigua, quan ja no quedi ni pam de net, ja no existirà la humanitat.
Seguirem fent fogueres i celebrant festes aquest dia però sols per diversió, sense profunditzar la importància de que la Terra cada any tingui aquest solstici per recordar-nos que tot segueix funcionant a pesar nostre.