Visita guiada

Un relat de: Mikel Andrés
L'arribada del crepuscle marca l'inici
dels versos d'avui, un passeig d'unes huit hores
pel carrer, no a fosques,
llums de bohèmia m'acompanyen en aquesta Odissea
que ben bé hagués guiada per Virgili.

Tanque la porta.

El carrer muda un vestit de lluentons,
faroles que tard o d'hora es fondran,
-poques llums encà il·luminen acabat el camí-
hui deixen veure gats d'alcohol i penes
que potser, fa uns anys,
foren nens amb somnis i esperança,
sense por al demà, deien alguns,
és il·lògic per naturalesa néixer mort.

La nit avança.

La baixa boira i la foscor evoquen paisatges Becquerins,
romàntics potser, la rebel·lia és una mostra d'amor,
un camí estret em porta dòcil
cap a un cementiri de xiprers i coloms.
On aniran tots els petons que no es donen?
Potser van on les ànimes dels que s'han anat,
per trobar-se algun dia.

És hora de tornar a casa.

Comentaris

  • Retrat subjectiu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2016 | Valoració: 10

    Un magnífic poema, Miquel, ple de descripció. Però una descripció doble, l'objectiva i, sobretot, la subjectiva. Veure els carrers de nit i interpretar-los. dibuixar-los i explicar què són aquests dibuixos. Una meravella! Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Mikel Andrés

54 Relats

11 Comentaris

17925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.

Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.

Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org