Segona part

Passa el temps, en silenci, van passant certes coses,
ens fem vells, d'açò i d'allò, el món canvia
per a poder seguir igual, inert, atrapat,
han canviat moltes coses, massa, i em recordo amb set anys,
ja no sóc aquell nen distant, cansat, ferit
que pensava que sofrir era millor que el silenci,
recordo el meu primer amor, Laura, foren molts anys,
cinc, tants com fa que no sé d'ella,
els primers amics, els crits, el whisky sec d'aquell cap d'any amb dotze,
quan vaig deixar de beure, l'abstèmia dels dos anys,
recordo els primers llavis, i em dol no recordar el sabor a novetat,
la primera parella, encara quedem; les primeres decepcions,
les traïcions a mi i les que vaig fer, l'amor de la meua vida,
recordo aquell abisme al fer-se adult, han canviat moltes coses,
i han mort ja els fills que no tindrem, les decepcions,
les recaigudes sense gel i aquells vòmits desesperats un dijous a migdia,
les trenta-cinc cartes, que ara són més de cent,
les declaracions innecessàries, el dolor assistit,
la solitud de qui assumeix la solitud voluntària, mudances,
Benimaclet, el blanc, els versos, la ignorància,
han canviat moltes coses, i, saps què?
Tu seguixes igual de subnormal.