Cercador
Avançar
Un relat de: Mikel AndrésA voltes ens preguntem on és la felicitat, i sol ser difícil d'imaginar,
en part, gran part, és difícil, ja que no és enlloc,
no és un destí finit i orientable cap al qual dirigir-se;
és, simplement, el desordre de la incertesa del que anem fent,
un camí a l'horitzó que ens fa caminar i desitjar i córrer,
i l'horitzó... Mira'l. Ell mai es mou, roman distant,
mai ningú l'agafa i sempre desespera i torna i qui merdes vol cansar-se en res?
Dis-me, per a què val aquest viatge de no-retorn, de no-final? Dis-me.
I jo me'l mire i ben clar dic: per a avançar, Marc, per a avançar.
Marc, mai l'he dit aquest nom. És hui el dia?
No ho sé, mentrestant, podeu dir-me Kwekuatsu.
I què entenc d'aquestes dites? Que avui, potser, he descansat, feliç.
No feliç de ser feliç com ho era abans, fa temps d'aquestes coses,
mes... M'he sentit acompanyat, escoltat, atés,
i no sóc jo de banalitats emotives, però, ho tinc clar,
no estic feliç, ho sé, això ja no existeix, ja no,
mes no hi ha cap record de rancor a mi en la meua sang,
no m'odie ni odie al món, i potser no és molta cosa, ni val per a res,
però una veu en mi m'atrapa, m'envolta i em murmura:
"Per a avançar, Marc, per a avançar."
en part, gran part, és difícil, ja que no és enlloc,
no és un destí finit i orientable cap al qual dirigir-se;
és, simplement, el desordre de la incertesa del que anem fent,
un camí a l'horitzó que ens fa caminar i desitjar i córrer,
i l'horitzó... Mira'l. Ell mai es mou, roman distant,
mai ningú l'agafa i sempre desespera i torna i qui merdes vol cansar-se en res?
Dis-me, per a què val aquest viatge de no-retorn, de no-final? Dis-me.
I jo me'l mire i ben clar dic: per a avançar, Marc, per a avançar.
Marc, mai l'he dit aquest nom. És hui el dia?
No ho sé, mentrestant, podeu dir-me Kwekuatsu.
I què entenc d'aquestes dites? Que avui, potser, he descansat, feliç.
No feliç de ser feliç com ho era abans, fa temps d'aquestes coses,
mes... M'he sentit acompanyat, escoltat, atés,
i no sóc jo de banalitats emotives, però, ho tinc clar,
no estic feliç, ho sé, això ja no existeix, ja no,
mes no hi ha cap record de rancor a mi en la meua sang,
no m'odie ni odie al món, i potser no és molta cosa, ni val per a res,
però una veu en mi m'atrapa, m'envolta i em murmura:
"Per a avançar, Marc, per a avançar."
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
18191 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org