Quin mostre sóc

Es fa fosc, jo segueixo aquí recolzat,
a la finestra el reflex d'uns ulls rojos, ulleres morades,
al cap un temps distant, implicació social,
i què hem fet d'allò? Què hem fet de tot allò?
El món ja no m'agrada, en proporció a la meua percepció,
i què hem de fer? Deixar-lo? I per què no canviar-lo?
Recordo quan una bandera roja m'animava,
i encà em trobo alguna mani, i em brillen els ulls...
On para tot això què fórem? No veig més en acabar que decadència,
En què s'ha convertit la lluita? En què ha canviat?
És el de sempre, des que som, que volem ser importants,
no útils, reconeguts, inútils i reconeguts,
que la militància és cibernètica,
que es valora en tot allò que t'has llegit,
i tant fa qui ajudes o per qui lluites, i mentre,
Palestina mor, ho enteneu? Síria mor. El món mor,
i l'àguila cansada de ser gavina es vesteix d'Albert Rivera,
però nosaltres ahí, discutint, revisionistes, reformistes, merda,
ser lliure no en demana d'etiquetes,
i jo no lluite per ningú, lluite per mi, quin monstre sóc,
ni patriota ni empàtic amb ningú, i, a triar, ni persona;
mireu, quin monstre sóc, senyaleu-me i sentiu fàstic,
sou iguals però en hipòcrites, el que és a dir pitjors,
i si lluite algun dia serà per la llibertat, no per cap líder,
quin fàstic tot, quin fàstic de moral, senyaleu-me,
que no entenc el veganisme, més bé sí, moral de dèbils,
que no entenc la religió, més bé sí, moral de dèbils,
que no entenc la democràcia, més bé sí, moral de dèbils,
que no entenc el valor de la vida,
i em ventila prou veure mig milió de morts apilats.
Quin monstre ehh? Quin monstre sóc.
I moren milers d'innocents, milions a l'any, i tant os fa,
hipòcrites de merda, els monstres sou vosaltres,
i el sexisme avança, i em negue a dir masclisme
quan l'home també sofreix per imposició social,
que no tots naixerem per a matar i caçar,
i la dona... pobra dona... ¿Què em fet del món

per a què es valore més a qui mata que a qui engendra?
Pobra dona que no pot sortir sense por que la violen,
i una de cada quatre s'ho ha callat, i això em destrossa,
quin món de merda, em sap mal lluitar per alguna cosa així,
que trist, hi ha tantes coses, tantes altres,
i jo volia reflexionar, animar-me a tornar a lluitar,
però no puc, no puc, ser com Tyler m'ha tornat Bruce Banner,
massa de descontrol i ràbia, a un món desbordat,
i ho sento molt, potser algun dia,
ja frena el tren.