Cercador
Em falta l'aire
Un relat de: Mikel AndrésSento certa pressió al pit, i sé que no deuria,
però em costa respirar,
se'm fa pesat l'aire al passar per la gola,
se'm fa pesat pensar, mes ara en dono voltes,
i no entenc, no sento aquests sospirs amargs com a sospirs justificats,
i potser sí, sé en què penso i penso en ella, sé el motiu,
el conec, l'assimilo, no és nou, però,
i aquesta massa de formigó que tinc per gola?
Qui la justifica? Qui? Qui entén el plom que compon els meus pulmons?
Em costa respirar, i penso en ella, i no hi ha cap coincidència,
no s'aprecia un retard, no m'estranya, mes m'estranya...
Tant? Tant va ser per a mi? O potser m'importa més el record que la persona?
L'angoixa del meu pit, i si et dic nívia? No t'he escrit massa versos,
no he escrit massa versos, i a tu pocs, molt pocs, i reconec que t'estimava,
em va costar, i, a voltes, penso de trucar, trobar, parlar-te,
i qui ho entén si mai va funcionar, si a penes recordo les teues cames,
si a penes les teues paraules boniques foren més que un record...
Trist, sí, un record trist,
car foren dolces i boniques fins que van deixar de ser-ho,
potser mai, mai foren i ben bé m'ho digueres,
i mai m'han dit els teus ulls quan em mentiren,
mes jo, jo penso en tu i em fa falta l'aire, i tu, em va mentir el teu t'estimo?
I qui el recorda sinó un vell que viu al cor d'un noi
que viu al cap de qui escriu i a voltes pensa de parlar-te
i dir-te hola per a rebre crits i temps,
temps de silenci, temps d'estar bé fins a tornar a coincidir a una fotografia,
a una conversa, a un vell i bell record i pensar de veres et vaig estimar?
O va ser el meu ventre traïdor qui s'amagava al veure't? Dis-me,
de veres mai em vas estimar? A voltes ho penso i, t'ho he de dir,
em falta l'aire.
però em costa respirar,
se'm fa pesat l'aire al passar per la gola,
se'm fa pesat pensar, mes ara en dono voltes,
i no entenc, no sento aquests sospirs amargs com a sospirs justificats,
i potser sí, sé en què penso i penso en ella, sé el motiu,
el conec, l'assimilo, no és nou, però,
i aquesta massa de formigó que tinc per gola?
Qui la justifica? Qui? Qui entén el plom que compon els meus pulmons?
Em costa respirar, i penso en ella, i no hi ha cap coincidència,
no s'aprecia un retard, no m'estranya, mes m'estranya...
Tant? Tant va ser per a mi? O potser m'importa més el record que la persona?
L'angoixa del meu pit, i si et dic nívia? No t'he escrit massa versos,
no he escrit massa versos, i a tu pocs, molt pocs, i reconec que t'estimava,
em va costar, i, a voltes, penso de trucar, trobar, parlar-te,
i qui ho entén si mai va funcionar, si a penes recordo les teues cames,
si a penes les teues paraules boniques foren més que un record...
Trist, sí, un record trist,
car foren dolces i boniques fins que van deixar de ser-ho,
potser mai, mai foren i ben bé m'ho digueres,
i mai m'han dit els teus ulls quan em mentiren,
mes jo, jo penso en tu i em fa falta l'aire, i tu, em va mentir el teu t'estimo?
I qui el recorda sinó un vell que viu al cor d'un noi
que viu al cap de qui escriu i a voltes pensa de parlar-te
i dir-te hola per a rebre crits i temps,
temps de silenci, temps d'estar bé fins a tornar a coincidir a una fotografia,
a una conversa, a un vell i bell record i pensar de veres et vaig estimar?
O va ser el meu ventre traïdor qui s'amagava al veure't? Dis-me,
de veres mai em vas estimar? A voltes ho penso i, t'ho he de dir,
em falta l'aire.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
18191 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org