el món

Abans el món, li agradava, li apassionava. Estava plena de vida. No deixava de pensar que era feliç, que tenia una família, uns somnis, unes inquietuds... Però, al créixer, es va anar adonant que feia temps havia abandonat aquella bombolla de felicitat i incredulitat. Ens fem grans, i deixem la felicitat enrere. Així veia ella les coses. Potser la visió era d'allò més fatalista, però de fet, segur que era la més realista de totes.
Va perdre-ho tot: la família unida, els estudis, les inquietuds, els somnis...I quan tot va desaparèixer, el món es va convertir en una bola gegant sense sentit.
Els humans som com peces d'escacs. Si ens movem precipitadament, podem perdre la vida, podem perdre una oportunitat, podem perdre la felicitat.