Cercador
el món
Un relat de: redrose- Compartir:
Abans el món, li agradava, li apassionava. Estava plena de vida. No deixava de pensar que era feliç, que tenia una família, uns somnis, unes inquietuds... Però, al créixer, es va anar adonant que feia temps havia abandonat aquella bombolla de felicitat i incredulitat. Ens fem grans, i deixem la felicitat enrere. Així veia ella les coses. Potser la visió era d'allò més fatalista, però de fet, segur que era la més realista de totes.
Va perdre-ho tot: la família unida, els estudis, les inquietuds, els somnis...I quan tot va desaparèixer, el món es va convertir en una bola gegant sense sentit.
Els humans som com peces d'escacs. Si ens movem precipitadament, podem perdre la vida, podem perdre una oportunitat, podem perdre la felicitat.
Va perdre-ho tot: la família unida, els estudis, les inquietuds, els somnis...I quan tot va desaparèixer, el món es va convertir en una bola gegant sense sentit.
Els humans som com peces d'escacs. Si ens movem precipitadament, podem perdre la vida, podem perdre una oportunitat, podem perdre la felicitat.
Comentaris
-
resposta [Ofensiu]redrose | 28-10-2012
Tota la raó! Ens hem d'arriscar!
Vet aquí l'essència d'aquest comentari!
Moltes gràcies per l'opinió!
Una abraçada! -
El risc de viure[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 25-10-2012
Penso que viure és un risc en sí, però qui no està disposat a correr riscos va tancant les portes a la mateixa vida. Així que crec que més val correr riscos i viure, que no pas hipoetcar les vivències per tenir a canvi una seguretat que a més resulta ser ficticia.
l´Autor
21 Relats
31 Comentaris
15361 Lectures
Valoració de l'autor: 9.10
Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.
Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....