Cercador
La llum
Un relat de: redrose- Compartir:
Ja arribàvem el final de l'estiu i jo, il·lusionada o potser nostàlgica, intentava buscar alguna cirera al cirerer del jardí de casa.
"Nena, que ja no n'hi ha de cireres! S'ha acabat l'estiu!"- Cridava ma mare, des del balcó, mentre estenia la roba acabada de treure de la rentadora.
Tenia raó, però. L'estiu ja se n'anava. S'esfumava i amb ell els fruits, el bon temps, els banyadors, els gelats i els pantalons curts.
Vaig mirar-me aquell arbre, que estava buit. I vaig pensar que ja no podia recuperar el que havia deixat perdre durant tot l'estiu, mentre m'embolicava fent manualitats o jugava a jocs d'ordinador. Potser hauria estat bé mirar per la finestra ni tan sols per veure en quina època ens trobàvem i quins plaers ens podia oferir.
Quan ja quasi feia mitja volta, per entrar al garatge i tancar-li les portes a l'estiu fins l'any que ve, qui sap si hi arribava per presenciar-lo, un últim raig de llum em va il·luminar i una mica molla i tremolosa, per la brisa suau de finals d'estiu, va relluir enmig d'un seguit de fulles i de troncs, una cirera molt vermella. M'hi vaig apropar il·lusionada.
"Mama! he trobat una cirera! Mira, és molt vermella!"- vaig cridar, ensenyant-li la cirera des del jardí, amb el braç alçat. Ma mare, somrigué, apartà el llençol que li tapava la vista i digué:
- Diuen que on hi ha llum, hi ha esperança.
"Nena, que ja no n'hi ha de cireres! S'ha acabat l'estiu!"- Cridava ma mare, des del balcó, mentre estenia la roba acabada de treure de la rentadora.
Tenia raó, però. L'estiu ja se n'anava. S'esfumava i amb ell els fruits, el bon temps, els banyadors, els gelats i els pantalons curts.
Vaig mirar-me aquell arbre, que estava buit. I vaig pensar que ja no podia recuperar el que havia deixat perdre durant tot l'estiu, mentre m'embolicava fent manualitats o jugava a jocs d'ordinador. Potser hauria estat bé mirar per la finestra ni tan sols per veure en quina època ens trobàvem i quins plaers ens podia oferir.
Quan ja quasi feia mitja volta, per entrar al garatge i tancar-li les portes a l'estiu fins l'any que ve, qui sap si hi arribava per presenciar-lo, un últim raig de llum em va il·luminar i una mica molla i tremolosa, per la brisa suau de finals d'estiu, va relluir enmig d'un seguit de fulles i de troncs, una cirera molt vermella. M'hi vaig apropar il·lusionada.
"Mama! he trobat una cirera! Mira, és molt vermella!"- vaig cridar, ensenyant-li la cirera des del jardí, amb el braç alçat. Ma mare, somrigué, apartà el llençol que li tapava la vista i digué:
- Diuen que on hi ha llum, hi ha esperança.
Comentaris
-
rectifico[Ofensiu]redrose | 19-08-2013
escrivint*
-
resposta[Ofensiu]redrose | 19-08-2013
Moltes gràcies per donar la opinió!
Me n'alegro de que t'hagi agradat el meu relat!
Seguiré escribint, això em serveix d'inspiració i
també de satisfacció personal!
Una abraçada. -
Lluent[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-08-2013 | Valoració: 10
Tens una prosa magnífica! És un relat breu, intens i lluent. Talment sembla un proverbi japonès. Barreja la nostàlgia de l'estiu que s'acaba amb la il·lusió de trobar encara una cirera. A més, hi ha el toc poètic del raig de llum sobre la pell lluent de la cirera, fresca, dolça i boníssima. Total, un relat preciós, poètic, molt ben escrit i amb un regust molt dolç. Que m'ha encantat, vaja. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
21 Relats
31 Comentaris
15320 Lectures
Valoració de l'autor: 9.10
Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.
Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....