Després de la vida

Un relat de: redrose
Sempre hi queda alguna cosa darrere nostra. Es tracta de la petjada que deixem.
Tots venim de la pols i el no-res, i a la pols i al no-res sempre tornem.

Vivim, morim....i la vida segueix i segueix...I la gent tira endevant i avança. El que mai sabrem amb fortuna i certesa és si la petjada que hem deixat, si les restes de nosaltres mateixos hauran estat suficient per a aquells que segueixen vivint.

Hem estat bons? Hem estat a l'altura de la vida?

Però, totes aquestes preguntes, qui les respondrà? Podrem, tan sols, plantejar-nos-les?

Si voleu ser realistes, penseu que les vostres restes seran res i molt al mateix temps. Qui vulgui us recordarà, qui no us oblidarà. I arribarà el moment en què ja ningú parlarà de vosaltres quan hagueu mort.

"Les decisions que prenem, són aquelles que determinen qui som verdaderament. Tan per bé com per mal. Les nostres accions seran nostres i només nostres, i així les recordaran."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

31 Comentaris

14574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....