Viatge màgic

      La Nefer sempre ha viscut envoltada de llibres d'aquest país que s'imagina tan misteriós i exòtic. El seu pare, que és egiptòleg, li va explicar la història de la reina Nefertitis, i ella està molt orgullosa de tenir aquest nom.

      Els pares li van prometre, pel seu novè aniversari, un viatge especial. Aquestes vacances d'hivern les passarien a... Egipte!

      Visitant les Piràmides, la Nefer fa uns ulls com a taronges, està tan emocionada que mira i mira sense dir res, és un somni fet realitat.

      En sortir de la Piràmide Keops, una nena li demana almoina. La Nefer li dóna dos dòlars i ella molt contenta li regala un petit gat de pedra negra amb una anella daurada a l'orella.

      -No puc acceptar-lo! -diu la Nefer-, és la teva joguina!

      La nena, sense respondre, agafa la mà de la Nefer, li fa fer carícies a l'anella que duu el gat i marxa corrent.

      De tornada a l'hotel, la Nefer sent un pessigolleig a l'estómac, està molt intrigada i inquieta. De nit, quan els pares dormen, surt al balcó amb l'estatueta del gat per mirar-la a la claror de la lluna, i comença a acariciar-li l'anell, de sobte, el cel s'il.lumina amb milers d'estels que van apagant-se poc a poc, la Nefer, extasiada, no s'ho acaba de creure i torna a fregar l'anell i es torna a omplir el cel de meravellosos estels de mil colors que van desapareixent un altre cop. Durant tota la nit es repeteix la màgia del joc però, en néixer el dia amb un sol radiant, l'anell ja no té efecte. La Nefer torna al llit excitada esperant que els pares es despertin.

      Abans de sortir de l'hotel, la Nefer els ho explica tot.

      -Però, filla, tot això ho has somniat, estaves molt cansada i has vist tantes coses! -li diu el pare.

      La Nefer mira per tot arreu a veure si torna a trobar-se la nena que li va fer aquest meravellós regal.

      I... de sobte, es troben cara a cara, la nena li fa una rialla i li torna a demanar diners. La Nefer li dóna dos dòlars i, abans que torni a marxa corrent, li agafa la mà, es treu el gatet de la butxaca i li torna. La nena estranyada alça el braç cap al cel i, amb el dit índex, dibuixa estels sense parar. La Nefer fa el mateix i totes dues dansen una dansa màgica fins acabar esgotades.

      -El gatet és teu -li diu la Nefer-, sé que només pot ser màgic en aquest país. Guarda'l, jo tornaré quan sigui gran. Estic segura que ell farà que ens tornem a trobar, llavors ja parlaré el teu idioma i potser tu, el meu. Sé que ara no m'entens, però quan freguis l'anell del gatet, la pluja d'estels et donarà el meu missatge.

      Es feren una llarga abraçada i s'acomiadaren amb dolces rialles. Els pares felicitaren la Nefer per haver tornat l'estatueta a la nena.

      I... vet aquí unes nenes i vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!

---o0o---