Viatge a dins

El tresor és anar caminant i no arribar mai a destí, per no deixar de descobrir, d'aprendre i mantenir sempre viva la capacitat de sorprendre's. Aquest "viatge a dins" ho diu de manera clara i explícita: et cal viatjar a fora per fer una anàlisi introspectiva, mirar-te el cor pere despullar-lo i netejar-lo de brossa per permetre-li, rogent i bategant, que t'il·lumini aquest anar fent del dia rere dia, sense baixar la guàrdia, alerta a qualsevol element exterior que et faci apreciar i sentir el valor de cada minut per no permetre't, a tu mateix, adormir-te en la rutina ni deixar de captar l'encís de la vida que se t'obre, exultant i generosa, cada matí.

Un poema molt ben aconseguit, en estructura i en contingut. M'agrada la claredat i la netedat amb la qual ens expresses aquesta necessitat de viatjar per descobrir, de copsar per créixer. Jo, com tu, procuro no perdre mai de vista que "el viatge continúa".... sempre continúa, imparable i alliçonador, sempre que sàpigues apreciar-lo en tota la riquesa que t'ofereix. I no deixar-ne mai de ser conscient per poder arribar a comprendre que la vida val la pena si la sabem aprofitar en totes les seves vessants.

Gràcies, una vegada més, per les teves paraules... em tens fascinada! No mereixo tants elogis com em dediques, creu-me. Em conformo, de sobres, amb aquests bocinets d'apreci contant que em regaleu.

Una abraçada, Santi. Com et deia, espero tenir l'ocasió de fer petar la xerradeta amb tu i agrair-te tota la teva amabilitat.

Un petó.

escriu, viu
vola

Un viatge
com un camí que serpenteja entre els matolls
és sempre cap a dins
recargolant-se
endins

Allò que està amagat
volgudament
només podrà sortir
al capvespre de les creences

Ves enllà
Molt enllà

Però no oblidis
que el viatge
només té sentit
si un vol tornar

Bruixot
p.s. M'ha agradat molt el teu poema. Gràcies per ensenyar-lo.