Vetllant la nit

Un relat de: joandemataro

Aquesta nit..................
mentre les gotes de pluja
dringaven al meu balcó
els meus somnis, molt inquiets,
per l'estança voleiaven
perduts entre la foscor
d'una fosca, negra, nit.

Al final, amb tant xivarri,
m'han acabat deixondant,
neguitejat,dins el llit,
els meus ulls, cansats, lluitaven
amb les tossudes parpelles
que no es volien clucar.

La nit s'anava allongant...
i un rellotge, obstinat,
m'anava comptant les hores,
mentre els somnis confonien
amb ulls oberts fantasies
i amb ulls tancats realitats.

La nit s'ha fet infinita...
ja ni el llibre que llegia
m'ha pogut donar consol;
el cap no parava atenció
al que em volia contar...

La nit s'ha fet immortal...
i entre malson i malson,
la ciutat dormia en silenci,
i mentre jo la vetllava
els carrers han quedat molls,
de gotes d'aigua salada.

Ja, per fi, a trenc d'alba
i mentre el sol es llevava,
el meu cos alaferit,
Aquesta nit..................
mentre les gotes de pluja
dringaven al meu balcó
els meus somnis, molt inquiets,
per l'estança voleiaven
perduts entre la foscor
d'una fosca, negra, nit.

Al final, amb tant xivarri,
m'han acabat deixondant,
neguitejat,dins el llit,
mentre uns ulls, cansats, lluitaven
amb les tossudes parpelles
que no es volien clucar.

La nit s'anava allongant...
i un rellotge, obstinat,
m'anava comptant les hores,
mentre els somnis confonien
amb ulls oberts fantasies
i amb ulls tancats realitats.

Ha estat una nit infinita...
ja ni el llibre que llegia
m'ha pogut donar consol;
el cap no parava atenció
al que em volia contar...

Ha estat una nit immortal...
i entre malson i malson,
la ciutat dormia en silenci,
i mentre jo la vetllava
els carrers han quedat molls,
de gotes d'aigua salada.

Ja, per fi, a trenc d'alba
i mentre el sol es llevava,
el meu basqueig s'afeblia
i un cos alaferit,
ha començat a dormir...



Comentaris

  • quina[Ofensiu]
    Thyst | 02-06-2010 | Valoració: 9

    agonia!
    aixo de no poder dormir.

    Ja voras, ara me'n anire al llit i no aclucare lull

    una abraçada endormiscada

  • Roc Ambolesca | 28-05-2010

    Em sembla bé, el meu mail és strangenewworld10[arroba]gmail.com
    A més, també tenia la incògnita de per què serveixen les votacions dels textos. Gràcies ^^

  • review[Ofensiu]
    Roc Ambolesca | 27-05-2010 | Valoració: 8

    Hola Joan!
    Sempre he admirat als qui poden escriure poesia... de moment jo ho he intentat dues vegades i les dues no m'han semblat bons resultat xD
    Així doncs, m'ha agradat molt el teu poema :)

    Per cert, tinc un dubte, com es fa per afegir urls a les biografies i als comentaris? Gràcies

    Una abraçada

  • Nit de vetlla[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-05-2010 | Valoració: 10

    El poema fa vers a vers la crònica d'una nit fosca, de somnis, fantasies, de lluita entre la son i l'insomni, de vetlla que arriba fins a l'alba.

    Has aconseguit un bon Aiguabarreig de moments nocturns!

    M'ha semblat, no sé si per un efecte òptic, que hi havia una repetició curiosa, no sé tampoc si del tot voluntària per part de l'autor o resultat d'un problema d'edició.

    T'envio una abraçada quan la nit comença,
    Unaquimera

  • Molt bonic![Ofensiu]
    brins | 14-05-2010 | Valoració: 10

    Et visito, novament, per dir-te que aquest poema m'ha semblat preciós. Descrius amb
    versos cadenciosos i molt ben coordinats, els pensaments angoixants que ens provoca la manca de son enmig d'una nit que es fa eterna.

    Una abraçada,

    Pilar

  • la nit també és tossuda a vegades[Ofensiu]
    Marc Freixas | 13-05-2010 | Valoració: 10

    bon poema joan... i no sé si és fet expressament o no, però a mig poema
    tornes a començar-lo de nou altre cop fins al final, i a mi, m'agraden aquestes coses
    perquè sóc dels que penso
    que la originalitat també és molt important


    veig el poema
    com una mena de reflexió en la teva nit solitària
    i reivindicant-ne, d'alguna manera la tan necessària inspiració -això de solitària em refereixo al fet de tu davant les pròpies possibilitats que t'ofereix el teu escriure en la nit... mmm, no sé si m'explico-

    és per això que interpreto la teva nit com a tossuda, ja que no pots dormir i llavors composes el "vetllant la nit"


    un poema, que com a lector, agraeixo per la seva destresa en cada mot, cada vers juga un paper molt necessari en aquesta teva nit


    enhorabona company!!


    salut, lletres i poesia... molta poesia


    una abraçada literària

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

430370 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan