Versos escrits a les parets

Un relat de: Nit d'estiu

Agonitzant a terra
nua damunt el terra fred.
Llàgrimes vessant
sobre el pit tremolós.
un sol llapis a les mans
escrivint versos a la paret.
I moro de dolor.
Recargolada desapareixo
però ningú se'n adona.
Me'n vaig,
però ningú se'm acomiada.
Morint,
desapareixent,
m'ofego,
adéu,
me'n vaig,
quin mal,
i és per sempre,
quin fred.

només quedarà de mi
la pell freda i morta de l'ahir, a terra,
i versos escrits a la paret...

... això si ningú els esborra...

Comentaris

  • Un horitzó de paraules[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-02-2008 | Valoració: 10

    Un poema trist, dur, gris, que parla del dolor, de la soledat, de la mort, de l'abandó de l'esperança, de la renúncia a la vida...
    Tot i això, té com una força interna que atrapa i grava en la ment de la lectora unes imatges que es perfilen vers a vers... fins dibuixar un horitzó de paraules.

    Hauré de tornar a llegir-te un altre dia!

    De moment, t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
    Unaquimera

  • indefinida | 07-02-2008 | Valoració: 10

    Les parets sempre ens escolten i si ens les llegim fins i tot ens diuen què fer.

    M'ha agradat llegir-te :-)

    Petons.

Valoració mitja: 10