Nena que plores amb un picarol a les mans

Un relat de: Nit d'estiu

Nena petita
que vas de blanc,
que duus els cabells trenats.
Nena que plores
amb un picarol a les mans,
amb por que deixi de sonar
car res et sembla clar.

Pell moreneta
que tantes vegades has vist sagnar.
Tantes ferides
que costen tant de tancar.

El teu cos martiritzat,
fràgil i humiliat
ajagut en la foscor,
s'amaga sota el vestit
de secrets i esperances
que has anat creant.
Sí, però blanc.
Ja no llueixes colors vius,
nena.
Nena petita
que plores i t'ofegues
pels racons.

Esperes amb ànsia
algú que ni tan sols
saps si tornarà.
Saps molt bé que ell era l'únic
que, amb compte, t'acariciava.
L'únic que no et volia fer mal
quan et tocava.

Quina coïssor
et feren aquells petons
pensant que potser
serien els darrers,
oi?

Nena petita
que vas de blanc,
nena que duus els cabells trenats.
Nena que plores
amb un picarol a les mans.

Voldries córrer a abraçar-lo,
però tens por de pressionar-lo.
Així, doncs,
només fas el que et va demanar:
durant un temps,
deixar-lo respirar.

Comentaris

  • preciós[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 9

    íntim, senzillament expressiu

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: