Adéu

Des de la finestra de l'habitació
contemplo els núvols com viatgen pel cel,
sense direcció aparent.
Com cavalls desbocats en el vent.
En silenci, amenaçadors.
M'omplen. T'omplen.
Se'ns empassen.
On ets?
Les copes dels arbres
es balancegen suaument
en la foscor que comença a estendre's.
Què veus?
Veig el meu reflex
al vidre de la finestra.
Un dia foren els teus ulls.
No avui.
S'atura el temps.
Què recordes?
Es va fent fosc.
Els indomables animals van passant al trot.
Els arbres es continuen gronxant en el vent.
Cauen els segons,
com gotes de tinta dins els teus ulls,
regalimant sobre les galtes,
tacant de negre el meu coll,
la meva pell, la meva brusa.
Negre.
Què sents?
L'aire és espès,
ara ja costa respirar.
Ha arribat el moment,
tan tu com jo ho sabem.
M'estimes encara?
No, ja ho sé.
Un tret ha esquinçat la vesprada.
Fa pudor de pólvora a la plaça.
Tornaràs?