Versant-te

Un relat de: jacobè

No puc parar de parlar en vers.
Amb amors passats, amb estimats presents.
Amb amistats recents.

Amb amats que no em volen sentir recitar.
Temen escoltar.
Mes no s'estan de xerrar sense dir res.
Quin turment!

Toca'm, encara que sigui la mà.
Escolta el meu silenci.
Parla'm callant.

No tinguem por.
No passarà res dolent.
Però deixa que passi.
Dóna'm la mà.

No omplis els buits de les nostres converses amb paraules banals.
No m'interessa el que m'expliques.
M'agrada com recites.
Escolto la teva sonoritat.

I no parlem per parlar.
Sols ens volem escoltar.
Només vull mirar-te, ja callaré.

Sola parlo en vers
per tota la casa sola.

Només sé pensar-te en vers.
No sé fer res més.
I no puc més.


Comentaris

  • cal escoltar [Ofensiu]
    jaumesb | 17-01-2006 | Valoració: 10

    el silenci, les mirades, les carícies, més que no pas les paraules

  • T'ha tocat la sort (15/16)[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 31-12-2005

    Fantàstic! Un poema que transmet música pels quatre costats i justifica el teu nom d'usuari: "cançó". Paraules que refilen com una flauta afinada sobre un rerafons de piano i clarinet. Energia dosificada que arriben a la lectora a través d'una mètrica ben trobada i un ritme escaient.

    Xerrar sense parlar. Sentir sense escoltar. Situació difícil d'invertir en una societat que ja no té temps per res. Difícil fins i tot en el cercle dels nostres amics i familiars més propers.

    "No sé fer res més.
    I no puc més."

    L'estrofa final m'ha encantat. No perdis mai aquesta força.

    EmmaThessaM

  • Cert...[Ofensiu]
    Carme | 16-12-2005

    El silenci... Aprendre a fer-lo servir és difícil, però és ben cert que de vegades callar, que no és el mateix que no ser-hi, és tan important. Callar i escoltar. Aprendre a conèixe's. I a gaudir del silenci, a fugir d'aquestes pors que volem amagar amb paraules.

  • el dolç silenci[Ofensiu]
    quetzcoatl | 03-12-2005

    Un poema molt curiós i original. La sonoritat és maquíssima, just la que serviria per combinar amb el dolç silenci que demanes. Es pot dir tant sense dir res... i tan poca cosa dient molt...
    (Així que no diré res
    ni tansols en vers.)

    Preciós :-)

    petons!

  • solarin | 02-10-2005 | Valoració: 10

    "Només sé pensar-te en vers.
    No sé fer res més.
    I no puc més."

    El desig (o necessitat xD) de transmetre-li el que sents en vers, de sentir-lo proper a tu amb una simple carícia, quan les paraules sobren i donen pas a les mirades...
    He copsat el sentit del poema, de manera més personal, potser, i és preciós.

  • No ser fer res més que pensar en tu[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-10-2005

    i és que podria ser un altre manera de dir que pots veure'l en cada racó. Ei! doncs a mi el teu poema d' Ànima ferida m'ha agradat! De debó, està molt bé! És estrany quan el què sents cap a una persona és tan gran que pots veure-la dibuixada en cada espai. O escoltar-la en cada cançó encara que no hi sigui present.
    És bonic, però dur quan només pots veure la seva imatge i no pots gaudir-ne realment.

    Que vagi bé! ciao!
    Ens veiem (=llegim / comentem!)

    Gemm@

  • exaltació[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-09-2005

    Aquest poema és una exaltació als sentits, al silenci compartit quan sobren les paraules, i a la necessitat d'expresar "versant" els teus sentiments.
    Sovint voldriem eternitzar moments , de mirades, d'abraçades, de silencis, ..
    Aquest es el missatge que he copsat del teu poema.
    Preciós.
    Gràcies pel teu comentari.
    Em fa molt feliç saber que els meus poemes transmetent els meus sentiments.
    Núria

  • molt xulo[Ofensiu]
    Becari | 29-09-2005 | Valoració: 10

    fantàstic... francament fantàstic.

  • La Banyeta del badiu | 29-09-2005 | Valoració: 10

    Sols ser parlar en vers. Aquesta inspiració... és amor. Si ell s'ho mereix o no, ja és ul altre història.
    Un petonet.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: