Versant-te

el silenci, les mirades, les carícies, més que no pas les paraules

Fantàstic! Un poema que transmet música pels quatre costats i justifica el teu nom d'usuari: "cançó". Paraules que refilen com una flauta afinada sobre un rerafons de piano i clarinet. Energia dosificada que arriben a la lectora a través d'una mètrica ben trobada i un ritme escaient.

Xerrar sense parlar. Sentir sense escoltar. Situació difícil d'invertir en una societat que ja no té temps per res. Difícil fins i tot en el cercle dels nostres amics i familiars més propers.

"No sé fer res més.
I no puc més."

L'estrofa final m'ha encantat. No perdis mai aquesta força.

EmmaThessaM

El silenci... Aprendre a fer-lo servir és difícil, però és ben cert que de vegades callar, que no és el mateix que no ser-hi, és tan important. Callar i escoltar. Aprendre a conèixe's. I a gaudir del silenci, a fugir d'aquestes pors que volem amagar amb paraules.

Un poema molt curiós i original. La sonoritat és maquíssima, just la que serviria per combinar amb el dolç silenci que demanes. Es pot dir tant sense dir res... i tan poca cosa dient molt...
(Així que no diré res
ni tansols en vers.)

Preciós :-)

petons!

"Només sé pensar-te en vers.
No sé fer res més.
I no puc més."

El desig (o necessitat xD) de transmetre-li el que sents en vers, de sentir-lo proper a tu amb una simple carícia, quan les paraules sobren i donen pas a les mirades...
He copsat el sentit del poema, de manera més personal, potser, i és preciós.

i és que podria ser un altre manera de dir que pots veure'l en cada racó. Ei! doncs a mi el teu poema d' Ànima ferida m'ha agradat! De debó, està molt bé! És estrany quan el què sents cap a una persona és tan gran que pots veure-la dibuixada en cada espai. O escoltar-la en cada cançó encara que no hi sigui present.
És bonic, però dur quan només pots veure la seva imatge i no pots gaudir-ne realment.

Que vagi bé! ciao!
Ens veiem (=llegim / comentem!)

Gemm@

Aquest poema és una exaltació als sentits, al silenci compartit quan sobren les paraules, i a la necessitat d'expresar "versant" els teus sentiments.
Sovint voldriem eternitzar moments , de mirades, d'abraçades, de silencis, ..
Aquest es el missatge que he copsat del teu poema.
Preciós.
Gràcies pel teu comentari.
Em fa molt feliç saber que els meus poemes transmetent els meus sentiments.
Núria

fantàstic... francament fantàstic.

Sols ser parlar en vers. Aquesta inspiració... és amor. Si ell s'ho mereix o no, ja és ul altre història.
Un petonet.