VEL ESPÈS

Per a tots aquells que sàpiguen què és conviure amb la boira el teu poema és ideal, perfecte. No només la descrius, sinó que es nota que hi convius, que te l'estimes crec. És com un signe d'identitat lleidatà. Les imatges que descrius són impagables, t'hi transporten. El paisatge difuminat, envoltat d'un vel especial que acarona. Una forta abraçada.

Aleix

Realment, benvolguda amiga, no em resulta gens estrany que alguns dels teus veïns sentint tristor o decaïment en trobar-se en mig d’aquest fenomen atmosfèric tan típic de la vostra ciutat.
Jo mateixa, dona genuïnament mediterrània, noto una inequívoca carència quan s’encadenen els dies sense sol, i els núvols cobreixen les hores...

Però, pel que et conec, tampoc m’estranya que a tu t’encanti la boira.
Per un costat, perquè ets una persona prou original com per trobar en qualsevol cosa, per diminuta o etèria que aquesta sigui, un encant que per als altres ha passat desapercebut.
Per un altre, perquè estic convençuda que davant qualsevol estímul, la poetessa que hi ha en tu desperta i produeix versos com aquests, que afegeixen una màgia especial a tot allò que toquen, a tot allò que observen, a tot el que descriuen.

T’envio una abraçada nova, nova com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo, però BO de veritat de la bona, i ens permeti continuar en contacte, i no tan sols virtual,
Unaquimera

Subtil com el vel de la boira, el poema ens passeja a través del vel espès que a penes revela fugaces imatges del paisatge urbà. I ens deixa aparcats en l'enyor del sol, el pessic al cor que a tots ens cal.
I que tornarà, està clar. Així és la poesia: ens suscita l'interès, la fam, el desig de la joia de reinventar la llum.

Una abraçada,
franz

Pot ser la boira persistent que cala l'ànim o pot ser la que amortalla la nostra societat. Per sort, sempre arriba la tramuntana.

angoixant i claustrofòbica és el que em suggereix la boira.
Tan sols m'agrada quan la percebo llegint poemes com aquest.
Un petó , Aurora.

A traves del teu poema he viatjat entre la màgia de la boira. Una visió d’un fenomen atmosfèric que ens porta a viure instants de irrealitat. Embolcallats per ella copsem un altre món, uns altres colors, unes altres sensacions que descrius amb mestria.
Una forta abraçada

Fa dies que Lleida està embolcallada d'aquesta nostra estimada i alhora odiada boira que és per a nosaltres un referent i fins i tot una identitat.
La boira ha inspirat sempre als poetes, la seva grisor ens omple de melangia i fa néixer poemes com el teu en que ens dibuixes una ciutat fantasmagòrica amb una vida íntima, molt nostra, esperant, com ens diu el preciós darrer vers el toc de la llum que pessiga el cor
Aquest poema estimada Aurora, m'ha calat molt endins, l'he sentit una mica meu, com la nostra boira.
Una càlida abraçada plena de llum, poeta de terra endins, de lo nostre.
Núria

Visc a ciutat, Barcelona, i la boira es suau o no és. Però també per les informacions de gent que circula i es belluga la boira és un vel espès.
En la vida i m'ho ha suggerit el teu Relat... cal desvetllar en positiu els vels...