Vas al futbol, carinyo?

final surt la veritat i, en aquest cas, és amor.
Amb tan poques frases has dit molt. Sembla que no però vas al gra.
Felicitats!

Està molt bé el text! M'ha sobtat el final, és sorprenent! ^^

La mateixa amb diferent pell, i, per tant, amb les mateixes ganes de llegir-te.
La subtil ironia d'aquells éssers que emmascaren el millor que porten dintre, però que fan, que mouen fitxa. Els teus personatges encara que no siguin masculins tenen tots un punt de Bogart. Entendreix la teva Nerea. Un plaer llegir-te.

El misteri de furgant el mirall explicat és molt lleig i espantós. Millor transmetre tan sols l'emoció que en resta.
Ho encertes de ple, "...supervivència amb sentiment de culpa, és a dir, l'essència del martiri..."

A mi m'ha sorprès trobar-te, m'agrada com escrius amb una barreja de brutalitat suau encisadora.

petons, et segueixo...

gyps

i tendre malgrat el que pugui semblar en aparença!
gypsy

Si vull emocions fortes ja se a quin autor haig d'anar a llegir, i perdona la broma perquè es nota que el que t'interessa no es que ho siguin gratuïtament, sinó perquè el que és fort és la realitat i noi, de debò, em sembla que la mimes amb una cura molt sensible.
Deu ni do les guitzes que fots al cervell i a l'estòmac però m'agrada molt que no caiguis en l'acarnissament amb els personatges, que suposo seria el més fàcil; sempre hi ha tendresa per a tothom. La gent fa el que fa, fa el que pot i jutjar i trobo molt més honrat descriure el comportament humà que jutjar-lo: cadascun ja li buscarà els seus tres peus al gat particular, que ja som grandets. Agraeixo aquest respecte cap a la maduresa del lector.
Al començament m'he fet una mica d'embolic amb la manera com ho expliques però és possible que sigui la manera com ho he llegit. De tota manera, no estic assegurant que no sigui culpa teva del tot, eh? Deixem l'examen per a algú que en sàpiga més.
El final és un seguit de frases, totalment coherents entre si però d'una imprevisibilitat genial. Trobo que és un dels finals més bons que he llegit per aquí dins.
Resumint: com a autor (que és de la única cosa que m'atreveixo a parlar: no ens coneixem personalment i a la teva vida privada, si vols, tens tot el dret del mon de ser un caníbal i més si hi trobes algú es deixa menjar) trobo que ets molt sensible però no "imposes" la seva sensibilitat.
Això darrer s'agraeix bàrbarament, gràcies!