vacances

Un poema sobre les vacances amb moviment...moviment constant, pressa, amplitud, angoixa, falsa llibertat, rutina...Has clavat les paraules a unes sensacions d'espai-temps que molts de nosaltres hem sentit segur un pilot de vegades..I quan arriba un pont...ens tornem bojos per no deixar aturar ni un sol segon!
de totes maneres les meves vacances han sigut d'amplitud...de tranquil·litat, de temps...(i potser ho dic perquè encara em queda un setmana que faré en breu!!!
Encatada d'haver-te llegit!

rkl

...descriptiu fins les últimes conseqüències. Fer un "link" entre les vacances i el programa curt de la rentadora m'ha semblat genial. I real.

La vida ens proposa un poema, i nosaltres, encalçadors de mots, miram de donar-li forma. Ah, la quotidianitat, quina trampa per a la dignitat de l'home!
Ja t'ho he dit altres vegades: m'agrada la teva poesia.

...m'hagués imaginat les vacances com un poema. Millor, sempre les he sentides com una lliberació que, al meu àmbit 'literari' vol dir no "encorsetar" mots, ni sintagmes. Perquè -no sé si ho he deixat patent- per mi un poema és una restricció, un 'silici' autoimposat que cal, de tan en tant- per continuar escrivint lliurement... en prosa. Clar!
I per això et comente aquest fragment/unitat, que gaudeix dels afer llibertaris de la quotidianeitat (prosa) i de les excelses virtuts emmanillades de la poesia.
(Hòstia, com m'he embolicat!. Que m'ha agradat, recollons!)
Salut i rebolica!