Va poder existir

molt aquest poema existencial, silvia, enhorabona!
Continuaré llegint-te!

és dins nostre.
I potser quan ens acabem de conèixer a la fi,
ja és massa tard per intentar canviar allò que no ens agrada.

Suposo que el millor és agafar-ho tot tal com ve, com la pluja o el vent al costat del mar.

Magnífic poema!

petons

gypsy

els somnis, Ai els somnis!..
no els deixis mai que mai et traicionaran.
Tens un esprit somiador i uns dots per escriure i viure que potser et portaràn a fer realitat algun somni.
Potser t'apareixeran vora el mar, mirant la lluna...
Felicitats

pererosset

Sí, a vegades l'innocència, d'altres la nostra infància i altres moments els del mar. Un lloc que ens fa obrir la ment, ens desperta sentiments. I de sobte, un somni, que potser alguna persona ha viscut i nosaltres anem esperant.
Tard o d'hora arribarà el moment que viurem dins un somni, i llavors tot serà genial.