Va per tu

donar un sentit diferent a les teves paraules, perquè naturalment són teves, però ja veuràs com seguireu compartint TOTA la teva vida. Sembla un sense sentit però moltes coses de les que es fan o pensen quan ells ja no hi són, estan plenament influenciats o fins i tot, com tu dius, compartits, per ells.
Ànims!

(vaig alegrar-me de veure't encara que qui va parlar més amb tu va ser en bressol... jo vaig anar a per en manel! jeje)

angie

Estic d'acord amb els comentaris dels companys...mentre llegeixo les teves lletres mils d'adeus em pasen pel cap i això fa que les llagrimetes surtin del cau..
Felicitats, no sempre es facil dir adeu amb tanta serenitat com en el final del teu escrit.
Una abraçada

Estic segur que la part d'ell que resta aquí és, en part, en tu. Al cap i a la fi som un codi genètic que desafia la seva fatal condició efímera perpetuant-se en una complicada transmissió que és tan biològica, com cultural... com d'una més fràgil i intangible qualitat que ens preserva el que molt encertadament anomenes el sentit que té la vida. I el seu goig, fins i tot en la profunda tristesa de la pèrdua.
Una abraçada, des de l'experiència que em sembla que hem compartit aquests darrers dies.
franz

per entendre la vida

I com a lectora nova que encare no sap comentar com cal, i aquest és un tema delicat, t'envio la meva informàtica simpatia.

que llegeixo un dels teus relats acabo o amb un somriure enorme a la cara o amb la llagrimeta que em cau...
aquest és un dels segons casos, trobo tan tendre aquest relat...tan profund i sincer.
I a la vegada el trobo proper perquè nosé ara jo també puc dir adéu a una persona estimada sense tristesa.
Ets especial gypsy.

un petó

els ulls se li omplirien de llàgrimes com quasi em passa a mi al fer-ho Ets una filla model.

Mariona!

Tan sols volia dir-te que ets una gran dona. Tens un cor que no et cap dins del cos, i un ànima noble, i t'ho dic ara que t'he conegut (almenys una mica) cara a cara. Vaig gaudir de la teua conversa el diumenge al "Nou Glop" de Barcelona, i també de la teua complicitat i del teu caliu.
Pel que em digueres del teu pare, i també per com parles al present relat, ell deuria d'ésser un home excepcional, però... Així és la vida:
Un llarg camí (toque'm ferro!) en el que, quan arribem a la darrera revolta, deixem d'existir.
I encara com roman el nostre record en tots aquells que ens persegueixen pel darrere.
I el record, Mariona, crec que és també una forma de vida.

Una fortíssima abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC

PS I dona-li records de la meua part al "sioux"

m'encanta aquesta breu senzillesa amb la que nombres aquesta complexitat com ho és un comiat sincer.

I tinc les paraules justes per a que sentis orgull d'un pare que vas estimar malgrat la seva duresa. I potser per aquesta duresa te l'has estimat més.

Ja em diràs si em permets seguir-lo o el deixo en el tinter del silenci i de l'ombra per irrespectuós.

Gràcies per les teves entranyes, fetes vers, d.

Un comiat........, jo crec que un per sempre, perquè sempre tindràs el seu record, perquè sempre dintra teu hi haurà una part d´ell, perquè sempre creixeràs, i un bon dia vas créixer de la seva mà, i perquè un, sempre, deixa la seva essència.

Una abraçada

Comparteixo i Percebeixo un COMIAT LLIURE.
A vegades costa deixar volar la Llibertat en llibertat.

Comparteixo i Percebeixo un COMIAT LLIURE.
A vegades costa deixar volar la Llibertat en llibertat.